ORIOL ESCOBAR PALLARES
ARIBAU, BONAVENTURA CARLES
Poeta, periodista, economista i polític. Estudia al Seminari Conciliar de Barcelona i a la Junta de Comerç. El 1815, molt jove encara, fundà la Societat filosòfica i dos anys més tard publicà el seu únic llibre de poemes, Ensayos poèticos. Participà en la revolució liberal i es lliurà al periodisme i a la literatura.

Posteriorment, tan allunyat de les actituds moderades com de les revolucionàries, desenvolupa la seva activitat pública en un terreny d'especialista. Va convertir-se en l'autèntic representant a la cort de la indústria catalana. Malalt i desenganyat, tornà a Barcelona per a morir-hi en la pobresa. La seva obra en llengua catalana és escassíssima. Cal destacar , però, el poema "La Pàtria" que publicà a les pàgines de "El Vapor" -periòdic que ell mateix contribuí a fundar-. Aquest poema, constituí el punt de partida del moviment de la Renaixença i també, en bona part, del romanticisme en llengua catalana.

RUBIÓ I ORS, JOAQUIM
Fou uns dels iniciadors del moviment de la Renaixença. El 1847 fou nomenat catedràtic de literatura a la Universitat de Valladolid i hi residí fins que el 1858 prengué possessió de la càtedra d'història a la Universitat barcelonina de la qual fou rector fins poc abans de morir. Fou també president de l'Acadèmia de Bones Lletres. Encara que la major part de la seva obra és escrita en llengua castellana, fou un dels principals impulsors de la Renaixença. De 1839 a 1840 poblicà amb el pseudònim de "Lo Gayté del Llobregat" 19 poesies al "Diario de Barcelona" que l'any 1841 recollí, juntament amb altres de disperses fins un total de 27, en un volum, Poesias, encapçalat per un pròleg que es pot considerar el manifest de la Renaixença i del moviment romàntic en català.

VERDAGUER, JACINT
Poeta i prosista romàntic. Participà en els Jocs Florals amb diversa fortuna i fundà l'Esbart de Vic.

La seva obra més important i extensa és la poètica, en la qual destaquen les composicions èpiques L'Atlàntida (1877) i Canigó (1886). Escriví també poesia religiosa i, en menor mesura, patriòtica. Bona part dels seus poemes són de caire popular ; molts foren musicats i gaudiren de gran popularitat en la seva època. Alguns són ben coneguts encara, a nivell popular, com el "Virolai" o "L'emigrant".
Conreà també la prosa en llibres de viatges o en articles com "En defensa pròpia" (1895-97). Fou, sense dubte, el poeta més destacat i conegut del segle XIX.


FABRA, POMPEU
Enginyer industrial, gramàtic i lexicògraf. Fou professor de diverses acadèmies, fins que de 1902 a 1911 ocupà la càtedra de química a l'escola d'enginyers de Bilbao. De molt jovenet s'afermà en ell la decisió de dedicar-se a l'estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua. El 1891 publicà un Ensayo de gramática del catalán moderno, compost alguns anys abans.
Fabra esdevingué un dels homes més populars del país i entre 1931 i 1936 fou objecte de nombrosos homenatges. Després de la seva mort la seva obra ha estat reeditada i revisada en nombroses ocasions i s'han dedicat homenatges i records diversos al qui per tots ha estat considerat l'ordenador de la llengua catalana moderna.