Els trobadors

LES CANÇONS

La canço es un gènere condicionat pel contingut. Els trobadors expressaven els seus sentiments a través de la composició que es denomina cançó. El seu tema central és l'amor. El trobador intentarà aconseguir a través de la seva relació algun tipus de tracte beneficiós en l'aspecte material. El trobador, com a personatge cortesà, participà d'aquestes característiques que entre altres són la lleialtat, la generositat, la valentia, el tracte elegant, etc.

Personatges

L'amor trobadoresc exigeix discreció ja que la dona cantada és casada.
-El gilós (el marit) del qual cal evitar les sorpreses i les ires.
- Els lauzengiers (tafaners, aduladors, calumniadors), que per fer mèrits estan disposats a contar la¡d'infidelitat de la senyora.

Tipus d'enamorat respecte la dama

-fenhedor (feignaire) (tímid): no s'atreveix a dirigir-se directament a la dama.
-pregador (pregaire) (suplicant): la dama li dóna ànims per expressar el seu amor.
-entendedor (entendeire) (enamorat tolerat): la dama li dóna penyores d'amor.
-drutz: (amic, amant). Plenament acceptat per part de la dama (és el personatge protagonista de l'alba).

Pons d'Ortafà


I Si ai perdut mon saberqu'a penas sai on m'estau,ni sai d'on ven ni on vau,ni que·m fau le jorn ni·l ser;e soi d'aital captinensaque no velh ni posc dormir,ni·m plai viure ni morir,ni mal ni be no m'agensa.
II A per pauc no·m desespero no·m ren monge Jau,o no·m met dins una frauon hom no·m pogues vezer.Quar trahitz soi en crezensade cella qu'ieu plus dezir,que·m fa suspiran languirquar ni franh ma convinensa.
III Ja mai non cug joi haverni un jorn estar suau,pos midons m'a solatz brauni me torn'en non caler.No sai on m'aia guirensa:com plus ieu pes e cossirque·il pogues en grat servir,adoncs creis sa malvolensa.
IV A gran tort me fai doler,qu'ieu sia pendut en trausi ja segui autr'esclaupos m'ac pres en son poderni fis endreig lieis faillensa;mas sol aitan, so malbir,quar la tem e n'aus ben dire quar li port benvolensa.
V Per re no·m posc estenerqu'ieu no l'am et non la lau,quar la gensor qu'on mentaues, e non ment e dic ver;ab que prezes penendensadels turmens que·m fai sufrir;e si's denhes convertirer complida sa valensa.
VI Ieu soi aissel que no tensaab sidons, ni no m'azir,ni·m sai de res enardirmas de so qu'a leis agensa.
VII E soi sel que fai semensa,e sai celar e cobrirmiels qu'autre drutz, e grazirqui·m fa secors ni valensa.


I Tant he perdut el meu saber que a penes sé on sóc, ni sé d'on vinc ni on vaig, ni que em faig el dia i la nit; i sóc de tal manera que no vetllo ni puc dormir, ni em plau viure ni morir, ni el mal ni el bé no m'agraden.
II Per poc no em desespero i em faig monjo de Jau, o em fico dins una afrau on ningú no em pugui veure. Perquè he estat traït en la confiança d'aquella que més desitjo, que em fa sospirant llanguir perquè trenca el meu pacte.
III Ja mai penso goig tenir ni un dia estar tranquil, ja que la meva dama em dóna tracte duri em menysprea. No sé on trobar guariment: com més penso i reflexiono com poder servir-la al se gust, aleshores creix sa malevolència.
IV Amb gran injustícia em fa mal, que jo sigui penjat d'una bigasi jo he seguit altra petjadades de que m'ha pres en el seu poder i no he comès falta contra ella només això, això veig, perquè la temo i goso parlar-ne bé i perquè li tinc benevolència.
V Per res no em puc estar d'estima-la i lloar-la, perquè la més gentil que es pugui dires, i no menteixo i dic veritat; amb que prengués penediment dels turments que em fa sofrir; i es dignés penedir-se seria perfecte son valor.
VI Jo sóc aquell que no discuteix amb la seva dama, i no m'irrito, i solament sé atrevir-me a allò que a ella li agrada.
VII I sóc aquell que va sembrant, i sé amagar i cobrir millor que cap altre amant, i agrair qui em dóna ajut i valença.


afrau: Acció d'enganyar algú per procurar-se un avantatge en detriment d'ell.
llanguir: Estat de decaïment, físic o moral, prolongat.
malevolència: Qualitat de malèvol
benevolència: Qualitat de benèvol, especialment d’un superior envers un inferior.

Guillem de Cabestany (?-1212...)
Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, i bella, l'estimava també. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell va investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa.
I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava sol, i el va matar; li va fer treure el cor i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i el va cuinar, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això estas menjat?" I ella digué: "No; I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany; i, per a que so cregués, va fer portar el cap davant d'ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i la oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m´heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra. I ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir.
I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus bens i li va destrosar la vida, i el va posar a la presó on va morir al cap del temps.
I després van a anar a buscar a guillem de Cabestany i la dama i els van fer un monument devant de l’esglèsia explicant com havien mort i van fer que tots els anys fessin un aniversari per la seva mort. Però aquesta história es un mite perqué més tard Saurimonda, vídua de R. de Castell-Rosselló, es tornà a casar el 1210 i que Guillem de Cabestany apareix a les Navas de Tolosa el 1212. A més, el rei Alfons, que s'esmenta en les versions més llargues de la vida, era mort un any abans del casament de Saurimonda amb R. de Castell-Rosselló (1197).

PLANY DE GUILLEM DE BERGUEDÀ

ICansoneta leu e plana,leugereta, ses ufana,farai, e de mon Marquesdel traichor de Mataplana,q'es d'engan farsitz e ples.A, Marques, Marques, Marques,d'engan etz farsitz e ples.

IIMarques, ben aion les peirasa Melgur depres Someiras,on perdetz de las dentz tres;no.i ten dan que las primeirasi son e non paron ges.A, Marques, Marques, Marques,d'engan etz farsitz e ples.

IIIDel bratz no.us pretz una figa,que cabreilla par de bigae portatz lo mal estes;ops i auria ortigaqe.l nervi vos estendes.A, Marques, Marques, Marques,d'engan etz farsitz e ples.

IVMarques, qui en vos se fiani a amor ni paria;guardar se deu tota vesqon qe.z an: an de clar dia,de nuoitz ab vos non an ges.A, Marques, Marques, Marques,d'engan etz farsitz e ples.

VMarques, ben es fols qui.s vanac'ab vos tenga melianameins de brajas de cortves;et anc fills de crestianapejor costuma non mes.A, Marques, Marques, Marques,d'engan etz farsitz e ples.

TRADUCCIÓ

ICançoneta lleu i plana,lleugereta, sense pretensions,jo faré del meu Marquès,del traïdor de Mataplana,que és d'engany farcit i ple.Ai, Marquès, Marquès, Marquès,d'engany sou farcit i ple.

IIMarquès, bé hagin les pedres,a Melgur, prop de Someires,on perdéreu tres de les dents;no tenen cap dany que les primeresencara continuen allò i no ho sembla gens.Ai, Marquès, Marquès, Marquès,d'engany sou farcit i ple.

IIIPel braç no us dono una figa,que sembla cabiró de bigai el porteu mal estès;es necessitaria ortigaque el nervi us estenguésAi, Marquès, Marquès, Marquès,d'engany sou farcit i ple.

IVMarquès, qui en vós confiano té amor ni companyia;ha de gaurdar-se sempreen qualsevol ocasió: sigui de diai de nit no vagi en vós de cap manera.Ai, Marquès, Marquès, Marquès,d'engany sou farcit i ple.

VMarquès, és ben boig qui es vanade fer migdiada amb vóssense calces de cordovà;i mai fill de cristianapitjor costum no ha permès.Ai, Marquès, Marquès, Marquès,d'engany sou farcit i ple.

Es tracta d'una composició contra Ponç de Mataplana que es pot considerar modèlica en diversos aspectes. Des del punt de vista del lector actual, pràcticament no necessita traducció, és una mostra evident de l'anomenat "trobar leu" que s'acosta a la poesia popular. Té, a més, una estructura temàtica molt equilibrada: en les tres primeres estrofes se centra en el lamentable aspecte físic de Mataplana i les dues darreres critiquen la seva moralitat. I al llarg de tot el sirventès, els dos versos del refrany que exposen el motiu principal: la poca fiabilitat (la traïdoria, l'engany) com a característica principal del personatge. En conjunt, però, el que cal remarcar és que possiblement aconseguí allò que pretenia: fer de Ponç de Mataplana un personatge còmic, ridícul, grotesc; i no hi ha res més efectiu per aconseguir la desqualificació d'algú que fer que la gent no se'l prengui seriosament. Aquest personatge amb un braç immòbil, amb una boca desdentada i amb uns costums llicenciosos ha perdut, possiblement, el respecte de tothom. I tot això sense necessitat de fer servir la duresa amb què Berguedà s'acarnissava amb el bisbe d'Urgell.

LLEGIM EL TEXT DES DE L'AMOR

Andreu el Capellà, al segle XII, va definir ,"l'amor és una passió que comença amb la contemplació de la bellesa de l'altre sexe".
L’amor es una passió, i per tant , també tindrà un sofriment i serà descrit com una malaltia.

Els trobadors dels segles XII i XIII deien que el amor era un lliurament i que s’havia de tenir obediència a la persona estimada.
Al capítol 127 de Tirant lo Blanc, trobem, que Estefania, diu que hi ha tres tipus d’amor:

-El primer es l’amor virtuós: aquest amor descriu el sentiment d’un cavaller virtuos cap a una donzella, i fa batalles per ella. És un amor semblant al dels trobadors.

-En segon lloc tenim l’amor profitós, que es quan un cavaller molt virtuós, estima una donzella per treure profit, tant econòmic, com social. També diu, que per a Estefania, aquest tipus d’amor es rebutjable.

-En tercer i últim lloc, tenim l’amor viciós, aquí, en canvi , la donzella estima al cavaller. L’objectiu es replegar-se “al llit encortinat amb els llençols perfumats” per obtenir tot el plaer que es pugui. Estefania diu que aquest es el tipus d’amor que més l’agrada.

A la novel.la , la persona desitjada sempre es una donzella.
Ara mirarem els enamorats en conjunt i no en separat. Ara ens fixarem, en que fa cada parella:


TIRANT I CARMESINA

Comença amb una declaració de Tirant a Carmesina. Va comprar un espill (es un mirall). Carmesina el va agafar i se’l va endur a una habitació, li va preguntar per que estava tan malament. Ell va agafar el espill i se’l donà a Carmesina, li va dir que el seu mal estava reflectit en ell. Tirant i Carmesina dormen junts, en el castell de Malveí, després de la batalla que Tirant va guanyat als turcs. Carmesina esta en el castell amb les seves donzelles, Estefania i Plaerdemavida. Estefania té una idea perquè ells dos estiguin junts, Diafebus i Tirant van a la cambra de les donzelles a veure que passava. Plaerdemavida, fingeix que ha tingut un somni quan el que ha fet és espiar pel forat del pany. Entre Tirant i Carmesina es produeixen una tocaments. Una nit, Tirant mira d'amagat com es banya Carmesina a la seva cambra, gràcies a plaer de Plaerdemavida. Després Plaerdemavida introdueix Tirant al llit de la Princesa mentre aquesta dorm. Amb una mà agafa el cap de Tirant i amb l'altra el de Carmesina. Tirant li acaricia el cos. Carmesina es desperta i crida, tots es desperten i van a la habitació d’ella, Plaerdemavida li dona una corda perquè se’n vagi per el pati, però la corda es molt curta i tirant es cau i es trenca una cama. La Viuda Reposada ens permet parlar d'una cosa de l'edat dels protagonistes. Tirant te entre 26 o 27 anys i Carmesina té 14 anys i mig. Deduim que el dia que Tirant se'n va enamorar ella tenia 9 anys. Tirant i Carmesina es casen en secret. Al final de la novel•la l'Emperador li dona a Tirant la mà de la seva filla. Tirant acaba morint, després d’arribar d’una guerra, per una enfermetat. Carmesina, quan mor Tirant, es suïcida i el pare de Carmesina acaba morint pel dolor que li produeix la mort d la seva filla.


ESTEFANÍA I DIAFEBUS

Aquesta parella amorosa és una de les que té més èxit en questa novel.la , Estefanía és la donzella i amiga de Carmesina( filla de l'Emperador i futura señora de Tirant), mentre que Diafebus és el cosí de Tirant lo Blanc. Tirant lo Blanc sol.licita que el comtat de San Àngel sigui lliurat al seu cosí , finalment s'esdevé així . Aquest fet es celebra més tard al castell de Malví.
Quan Diafebus té l'oportunitat de dir a Carmesina que Tirant està boig d'amor per ella ,Estefanía sent un gran sentiment d'enamorament cap a Diafebus, quest és el primer moment on es veu clarament que Estefania és la que pren la iniciativa dels dos, aquest fet coincideix durant la novel.la amb moltes altres parelles.
Quan ja s'han declarat l'amor entre sí, es casen a la cort,on obtenen el ducat de Macedònia.
Abans del casament fan dues coses representants en el seu amor:
- casar-se en secret : Estefania escriu un albarà(un joc amoròs on li diu que prengui possessió d'ella).
- Lliurar-se tot l'amor, aquest fet es veu reflectit molt bé en un relat del llibre on Plaerdemavida explica com un somni ,els fets reals que van passar en el castell de Malveí una nit ,quan Estefanía i Diafebus estaven al llit.
En aquesta parella podem contemplar un amor viciós , on com he dit abans, Estefania pren la iniciativa i estima a un cavaller. Amb aquest vol arribar al plaer total, aplegant-se al llit amb el seu estimat( aquest és el desitg de Estefanía).

RICOMANA I FELIP

La parella formada per Ricomana i Felip surt a la novel•la abans de l'arribada de Tirant a Constantinoble. Quan Tirant viatja cap a l'illa de Rodes, s'ha endut Felip el fill del rei de França que és una mica totxo i poc discret. La nau s'atura a Sicília per agafar reforços i aquí la filla del rei, Ricomana, s'enamora del jove Felip. La noia dubta de la conveniència d'aquestes relacions però no n'acaba d'estar segura perquè Tirant, que no es mou del seu costat, el salva de totes les situacions compromeses. La prova definitiva la hi farà Ricomana: li prepara una cambra per dormir amb dos llits, un de pobre i rústec i un altre de ric i luxós. Segons el llit que Felip esculli per dormir, Ricomana decidirà si s'hi ha de casar o no. Felip va elegir bé, llavors Ricomana ja pot preparar el matrimoni. I ho farà, malgrat l'opinió del filòsof de Calàbria, (home savi que Ricomana havia fet anar a buscar perquè li fes desaparèixer els dubtes). Més endavant, quan Felip ja serà rei de Sicília, ajudarà Tirant en alguna empresa guerrera. El Felip rei i cavaller actua, doncs, amb total saviesa i discreció.

L'Emperadriu, la mare de Carmesina, s'enamora d'Hipòlit.Ja que l'Emperadriu és una dona experta perquè està casada, no hi ha ni matrimoni secret ni resistències a la consumació, per tant Hipòlit i l’Emperadriu no tenen cap vergonya de consumar, i això es pot veure en el capítol en que l’Emperadriu se’n va a l’habitació excusant-se amb un mal de cap per tal de trobar-se al llit amb Hipòlit.

l'Emperador, a diferència de la majoria dels personatges, no es dona comte de la situació

La novel·la s'acaba amb la mort de Tirant, Carmesina i l'Emperador. com que l'Imperi no té hereu , decideixen que regnin tots dos un cop casats. Tots dos hi accedeixen ben de gust, es casen i inicien el seu regnat

L’emperadriu i Hipòlit son un clar exemple d’amor viciós: La donzella estima el cavaller. L'objectiu és aplegar-se "al llit encortinat amb los llençols ben perfumats" per obtenir tot el plaer que es pugui.