ORIOL ESCOBAR PALLARES
ARIBAU, BONAVENTURA CARLES
Poeta, periodista, economista i polític. Estudia al Seminari Conciliar de Barcelona i a la Junta de Comerç. El 1815, molt jove encara, fundà la Societat filosòfica i dos anys més tard publicà el seu únic llibre de poemes, Ensayos poèticos. Participà en la revolució liberal i es lliurà al periodisme i a la literatura.
Posteriorment, tan allunyat de les actituds moderades com de les revolucionàries, desenvolupa la seva activitat pública en un terreny d'especialista. Va convertir-se en l'autèntic representant a la cort de la indústria catalana. Malalt i desenganyat, tornà a Barcelona per a morir-hi en la pobresa. La seva obra en llengua catalana és escassíssima. Cal destacar , però, el poema "La Pàtria" que publicà a les pàgines de "El Vapor" -periòdic que ell mateix contribuí a fundar-. Aquest poema, constituí el punt de partida del moviment de la Renaixença i també, en bona part, del romanticisme en llengua catalana.
RUBIÓ I ORS, JOAQUIM
Fou uns dels iniciadors del moviment de la Renaixença. El 1847 fou nomenat catedràtic de literatura a la Universitat de Valladolid i hi residí fins que el 1858 prengué possessió de la càtedra d'història a la Universitat barcelonina de la qual fou rector fins poc abans de morir. Fou també president de l'Acadèmia de Bones Lletres. Encara que la major part de la seva obra és escrita en llengua castellana, fou un dels principals impulsors de la Renaixença. De 1839 a 1840 poblicà amb el pseudònim de "Lo Gayté del Llobregat" 19 poesies al "Diario de Barcelona" que l'any 1841 recollí, juntament amb altres de disperses fins un total de 27, en un volum, Poesias, encapçalat per un pròleg que es pot considerar el manifest de la Renaixença i del moviment romàntic en català.
VERDAGUER, JACINT
Poeta i prosista romàntic. Participà en els Jocs Florals amb diversa fortuna i fundà l'Esbart de Vic.
La seva obra més important i extensa és la poètica, en la qual destaquen les composicions èpiques L'Atlàntida (1877) i Canigó (1886). Escriví també poesia religiosa i, en menor mesura, patriòtica. Bona part dels seus poemes són de caire popular ; molts foren musicats i gaudiren de gran popularitat en la seva època. Alguns són ben coneguts encara, a nivell popular, com el "Virolai" o "L'emigrant".
Conreà també la prosa en llibres de viatges o en articles com "En defensa pròpia" (1895-97). Fou, sense dubte, el poeta més destacat i conegut del segle XIX.
FABRA, POMPEU
Enginyer industrial, gramàtic i lexicògraf. Fou professor de diverses acadèmies, fins que de 1902 a 1911 ocupà la càtedra de química a l'escola d'enginyers de Bilbao. De molt jovenet s'afermà en ell la decisió de dedicar-se a l'estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua. El 1891 publicà un Ensayo de gramática del catalán moderno, compost alguns anys abans.
Fabra esdevingué un dels homes més populars del país i entre 1931 i 1936 fou objecte de nombrosos homenatges. Després de la seva mort la seva obra ha estat reeditada i revisada en nombroses ocasions i s'han dedicat homenatges i records diversos al qui per tots ha estat considerat l'ordenador de la llengua catalana moderna.
domingo, 31 de enero de 2010
viernes, 29 de enero de 2010
La Renaixença
NURIA CAÑIZARES MARTÍNEZ
1) La Renaixença va ser contemporània amb tres corrents estètics. Esbrina quins són i fes el catàleg d’una exposició amb les pintures més importants dels artistes més rellevants del moment.
-Renaixença catalana.
Mort de Guifré el Pelós, Claudi Lorenzale
-Renaixença valenciana.
Un lance del siglo XVII, Francisco Domingo Marqués.
-Renaixença balear
Las tres generaciones, Pere Terrencs
2 ) Sovint l’arquitectura i l’escultura són les darreres disciplines artístiques tingudes en compte. El moviment de la Renaixença va fer generar diverses peces escultòriques i que diversos edificis esdevinguessin importants. Dissenya una ruta apassionant a través d’alguns indrets de la ciutat de Barcelona descobrint en el seu paisatge urbà els escenaris i el llegat d’aquesta època. Aquest ruta s’ha d’emmarcar en els barris Gòtic, de Sant Pere, de Santa Caterina i el de la Ribera.
Bust de Víctor Balaguer
al parc de la Ciutadella.
Casa Lleó-Morera, Lluís Domènech i Montaner
_______________________________________________________
VÍCTOR MARTÍNEZ VELASCO
CRÍTIC LITERARI
1) Quines van ser les obres literàries cabdals de la Renaixença? Documenta’t i elabora una antologia d’un mínim de 15 textos o fragments. Cal que hi indiquis quin és l’autor, a quin any va ser escrit, quin tipus de text és (poema, novel·la, manifest...) i quina importància va tenir per l’època.
- Virolai. (Jacint Verdaguer)
Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·luminau la catalana terra;
guiau-nos cap al cel.
És un himne dedicat a la Mare de Dèu de Montserrat.
- Cançó del raier. (Jacint Verdaguer)
Só fill del Noguera,
dins un rai nasquí;
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
És una cançó dedicada als raiers.
- L'emigrant. (Jacint Verdaguer)
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s'allunya,
d'enyorança es mor.
És un poema que parla de l'enyorança que sents quan abandones Catalunya.
- Canigó. (Jacint Verdaguer)
Muntanyes regalades
són les del canigó,
elles tot l'any floreixen
primavera i tardor.
És un poema èpic o heroi, on explica l'origen nacional de Catalunya lligat al cristianisme.
- Mar i cel (Àngel Guimerà)
Mòn pare era moresc, amor sentia
a una noia cristiana, i s'uní amb ella
fingint sa conversió; dels dos vaig nàicer.
Apar un Jesuset, la mare em deia.
Sembla un hurí d'hermós, feia mon pare.
És una obra de prosa que parla de dos mòns diferents (mar i cel), paral·lelament a una història d'amor.
- Maria Rosa (Àngel Guimerà)
I tota, que la tens. Perquè callessis va prendre un cabàs, i a la carretera! I amb penes i treballs, i ajudant-la en Marçal, va fer tres dies; i mira't, encara no els hem cobrat, i de metges i aixarops ja ens costa....
És una obra de prosa de drama social i amoròs.
-Terra Baixa (Àngel Guimera)
- Dèu meu!
- Marta: ets meva!
- No!No!
- Marta?!
- No; perdonar-me aixís, no!Que
tu em perdones perquè no ho saps tot enca-
ra. Doncs a saber-ho al punt, i per mi matei-
xa. I després lo que Déu vulga!
És una obra plena de diàlegs, aquest poema parla sobre una triangle amoròs.
- La febre d'or (Narcís Oller)
A l'esquerra, un tros de Barcelona, confosa ja amb sos suburbis, este-
nent-se al peu de Montjuïc, blanca, nova, immensa com una gran metròpolis.
Sos barris de Llevant, salpicats d'alteroses xemeneies, es perdien
en una boirada de vapor.
És una obra de prosa que parla de la indrustalització de Catalunya i els canvis socioeconòmics que va comportar, sobretot l'enfortiment de la burgesia.
- L'escanyapobres (Narcís Oller)
El carril, aquell carril tan desitjat, que, a so de campanes i terrabastall de músiques, el 15 de juny del 65 s'inaugurà a Pratbell, acabà arreu amb els antics mercats. Les feixugues galeres de l'Urgell i d'Aragó no hi comparegueren més; el bestiar de Verdú, tampoc.
És una obra en prosa que parla de la tensió entre el camp i la ciutat.
- La papallona (Narcís Oller)
Feia vuit dies que el covava dins d'aquells
llençols sense deixar-lo de mirar un moment.
- Que bonic!, que dolç!, que tendret!
És una novel·la amb diàlegs que ens sintetitza els diferents corrents del moment.
- La bogeria (Narcís Oller)
- El cas d'en Daniel no és neurastènia pròpiament dita,
com pensaven el meu pare i tots els metges antiquats,
sinó de vesània hereditària: la du ja de naixença.
Aquesta obra és una novel·la basada en una fet real que ell va viure, la mort d'un client seu.
- El gos de casa (Àngel Guimerà)
Pobre company!, m'en recordo
com si fes quatre dies.
Viviem l'un per l'altre, com Sant
Roc i el gos.
És una novel·la infantil dividida en tres parts.
- Rosa de Lima (Àngel Guimerà)
L'Hipólit vivia ab sa mare, la Mónica, en un
recó de muntanya. Lluny de poblat en els
enderrochs d'un castell molt gran, qu'en temps
més cap ensà, apedassat una part d'ell, havia....
És una de les seves últimes novel·les, va ser publicada al 1917.
- Pilar prim (Narcís Oller)
- Qualsevol diria que anem a fer-ne una de grossa!
- exclamà l'Osita, morta de riure
-. ¿Per què no podria saber la humanitat en pes que, en un cas apurat, has anat a consultar un advocat maco, ni que hi anessis sola, ben sola? vejam!
Aquesta novel·la ens presenta la història d'una dona que lluita contra la moral convencional i els prejudicis que encotillen una societat burgesa i hipòcrita.
2) El text que marca el tret de sortida de la Renaixença és l'Oda a la Pàtria. Cerca qui és el seu autor i comenta l’obra fent referència a la temàtica, a l’estructura, als temes i als recursos retòrics. Per redactar-lo pots fer servir aquesta pauta.
Aquest poema va ser escrit per Bonaventura Carles Aribau.
El poema Oda a la Pàtria es considera com el tret de sortida de la Renaixença, i els primers excursionistes s'identificaven plenament amb els seus ideal i objectius.És un poema d'estrofes de quatre versos amb una rima asonàntica.
Aques autor ens vol mostrar el seu amor i admiració respeste la seva terrra, Catalunya a através d'aquest poema.
miércoles, 20 de enero de 2010
Àngel Guimerà i Narcís Oller
a) Cal realitzar un apartat per persona.
VICTOR MARTÍNEZ VELASCO
1. Pàg. 164, núm. 10 i 11. Pàg 179, núm. 1,4,5,6,7,9
pàg 164 , 10 :
- hurí : Cadascuna de les dones bellíssimes i sempre verges que, segons la creença musulmana, viuen al paradís de Mahoma com a companyes dels benaventurats.
· L'aparició de personatges mestíssos són conseqüencia de l'amor que planteja Guimera en les seves obres entre un home i una dona que pertanyen a cultures diferents.
pàg 164 , 11:
És de drama realista, ens fa presència d'un problema social: hi semble haber un problema sanitari juntament amb els diners. També és fàcil adonarse'n de que el vocabulari utilitzat és el col·loquial.
pàg 179 , 1:
-brancal: Pedra col·locada als costats de la part inferior d'un portal o una porta.
-saca: Sac més gros que el normal, d'uns vuitanta centímetres o més d'ample.
-traginer: Persona que transporta mercaderies d'un lloc a l'altre.
-musc: De color fosc, especialment morat.
- enlluernar: Fascinar, algú o alguna cosa, amb el seu esclat.
-cautelós: Que procedeix amb cautela.
pàg 179 , 4:
De bon matí l'Oleguer començava a treballar, es plantificava al costat de les portes i recolzat a les saques de mostra fins l'arribada d'algun comprador.Quan veia que algún pagès estava decidit a comprar alguna cosa, ràpidament sortia del magatzem i anava a atendrel's.
pàg 179 , 5:
Crec que les veritables idees d'aquest text són la vida d'un treballador en aquells temps, la duresa de la seva jornada laboral. Altra aspecte important és la relació entre pagesos, gent del poble, veïns que hi había en aquells moments.
En la primera part del text fins "...la de cap pobre" parla més de la vida d'un treballador i la segona part, és a dir fins al final parla més de la relació social entre la gent en aquells temps.
pàg 179 , 6:
La vida laboral d'un treballador d'aquell temps.
pàg 179 , 7:
- Es tracta d'un narrador omniscient, diu el que veu , i no forma part del que es narra al text.
- Fa servir la tercera persona.
pàg 179 , 9:
- Se la passaven a raig fet de l'una mà a l'altre com rajolí d'or.
Terme real --> Se la passaven a raig fet de l'una mà a l'altre.
Terme imaginari --> Com rajolí d'or.
- No trigava ni un segon a eixir l'amo, del seu amagatall, dreturer i cautelós, com l'aranya de l'albenc.
Terme real --> No trigava ni un segon a eixir l'amo, del seu amagatall, dreturer i cautelós.
Terme imaginari --> Com l'aranya de l'albenc.
______________________________________________________
NURIA CAÑIZARES MARTÍNEZ
2. Pàg. 165, núm. 4. Pàg. 177 núm. 15,16,17
Pàg. 165 núm. 4)
4 a) Problemes socials, personatges extrets de la realitat. Manelic es un pastor. Llenguatge col·loquial.
4 b) - Repeticions: ''Marta: Oh, anem-hi, anem-hi de pressa!
Interjeccions: ''I ara que me la vinguen a prendré! Ira de Déu! Que vinguen!
Dialectalismes: ''-Déu meu!
-Marta: ets meva!
-No! No!
-Marta?!
Expressivitat: ''M'han tractat com a una pedra dels camins, que es fa anar amb els peus perquè rodoli! Mata'm! Mata'm!
4 c) -
4 d) -Si jo puc matar, no, perquè t'estimo, Marta!
-No, perquè només reflecteix un fet circumstancial d'una parella.
-Aigua de muntanya: Es compara com el aigua de un riu que tarda però arriba al seu camí.
Aigua de mar: Al ajuntar-se amb l'agua del mar diu que es amarga perquè arriba al final.
Pàg. 165 núm. 15) Va començar escrivint en llengua castellana. El contacte amb els cercles literaris de la Renaixença, l'any 1877, i els consells dels crítics de la novel·la realista Josep Yxart i Joan Sardà van dur-lo a adoptar el català com a llengua exclusiva. Li va escriure una carta a Benito Pérez Galdós on justificava els seus motius: Escriu en català perque viu a Catalunya, i perque esta enamorat dels paisatges que tè.
Pàg. 177, núm. 16) La tècnica pròpia del Realisme que més destaca son les descripcions minucioses '' Les converses remorejaven per tot, essències i flors perfumaven l'espai...''.
Pàg. 177, núm. 17) Alex era un home que havia treballat durant 20 anys en la mateixa empresa de transports, aquest home te 50 anys i sempre havia sigut molt competent en el seu
treball durant tot aquest temps, te una dona i un fill. La dona no treballa, esta fent les feines de casa i el fill esta acaben els estudis obligatoris. La família esta molt unida gracies a la bona relació que tenen entre ells, però de sobte el pare es va quedar en l'atur perquè la empresa no tenia prou diners per a poder pagar als seus treballadors. El pare en l'atur i la mare que no treballava se’ls va venir tot a sobre. Els pares li van dir al nen el que passava i es va posar molt trist. L'Alex va estar buscant treball en tot el que va poder però no li trucaven de ningun joc ja que les empreses no contracten a gent tan gran, es veia decebut per haver treballat tota la seva vida a una empresa de transports i no poder mantenir a la seva família. Van passar 2 setmanes de les quals ho van estar passant molt malament, el pare que intentava buscar treball cada dia, la mare que estava molt preocupada del que podria succedir-li's i el fill que no parava de pensar que passaria si no poguessin pagar-li la escola. Van trucar a casa, la dona el va agafar, i es va alegrar moltíssim del que li estaven dient ¡Li van agafar en una empresa molt millor de la que estava!. Va tornar l'Alex i el fill a casa, la dona estava plorant de la alegria, ells li van preguntar que li passava, al dir-li la mare que l'avien agafat per un treball es van posar a plorar de la emoció.
____________________________________________________
miércoles, 13 de enero de 2010
La Renaixença: Oda “la Pàtria” i Verdaguer
VÍCTOR MARTÍNEZ VELASCO I NURIA CAÑIZARES MARTINEZ
3. Busqueu a la pàgina 160 del llibre de text el poema “los dos campanars” de Jacint Verdaguer i realitzeu les preguntes 1, 5, 6, 7, 8, 9,10,11, 12 i 14. (treball per a dues persones)
1.
a) superba: D'una magnificiència o bellesa que imposa.
b) abadia: Edifici o conjunt d'edificis d'un monestir o d'una col·legiata regit per un abat o una abadessa.
c) salm: Composició religiosa destinada a ésser cantada amb acompanyament d'un instrument de corda.
d) presbiteri: Conjunt de tots els preveres d'una església presidits pel bisbe.
e) cel·la: Cambra o dormitori individual petit en els convents, els col·legis, les presons, etc.
f) oratori: Lloc destinat a la pregària.
g) cisell: Eina consistent en una barra d'acer acabada per un extrem en un tall, i per l'altre en un cap, que hom percudeix per tal de tallar o de desbastar una peça de metall, un bloc de pedra, etc.
h) alabastre: Varietat de guix en forma d'agregat finament granat, compacte i translúcid.
i) garric: Arbust perennifoli de la família de les fagàcies (Quercus coccifera), de fulles coriàcies, verdes i lluents, sinuades i espinoses, i fruits en gla.
5)
a) Pregunta on son els monastirs que han sigue enderrocats.
b) Veu que el monastir esta enderrocat i sol queden dos torres, pero que gracies a la fe no es tan petit.
c) Dos campanars.
6) Troba a faltar l'esglesia ja que a sigut enderrocada i sol queden dos campanars ''sols encara hi ha drets dos campanars'', la fe que te en la religio '' escola de l'amor de Jesucrist''.
7) El tema seria la fe dels creients en la religió.
8) Metrica: Versos decasil·labs. Rima consonant. Art major. ABAAB. Quintet.
9) Locus amoenus ''¿ què n'heu fet, oh valls!, de l'ascenteri, escola de l'amor de Jesucrist?, Ubi sunt? ''¿ què us heu fet, superbes abadies, Marcèvol, Serrabona i Sant Miquel, i tu, decrèpit Sant Martí, que omplies aquelles valls de salms i melodies''.
10. a) Los càntics i les llums s'esmortuïren.
Això ens expressa la desaparició dels cants dels monjos, ja que els moros no volíen acceptar-ho com una cosa de la seva cultura o religió, i no autoritzaven la seva utilització.
b) Com dos gegants d'una legió sagrada sols encara hi ha drets dos campanars.
Com diu, van ser els únics llocs que van soportar la batalla (com dos gegants,
van destacar ja que es van mantenir en peu mentre que tot lo altre del poble va
ser enderrocat i fet malbé.
c) Semblen garrics los roures al peu
d'elles; les masies del pla semblen ovelles.
Els moros havíen destruït tot, fins i tot els arbres(roures)ja que ens diu que
semblaven garrics, és a dir arbustos i les masies no eren res al costat de la
força i el poder de l'exercit dels moros.
11. - Dels romànics altars no en queda rastre --> Vol dir que va haber-hi tanta destrucció per part dels moros que no van deixar ni un únic record dels campanars.
- Caigueren les imatges d'alabastre --> Igual que abans, que sel's feia molt difícil recordar cap imatge, ja que hi habia rastre de cap mena.
12. - Los himnes sants en l'arpa s'adormiren --> Los himnes sants s'adormiren en l'arpa.
- Sols encara hi ha drets dos campanars --> Sols hi ha dos campanars drets encara.
14. La característica que te més rellevancia en quest poema, es veu clarament que és la seva enyorança cap a tot el que ha estat destruït, i ha fet que la seva terra estigui en unes condicions pèssimes. Aquest poema com molt d'altres està inspirat en quest tema.
_________________________________________________________
3. Busqueu a la pàgina 160 del llibre de text el poema “los dos campanars” de Jacint Verdaguer i realitzeu les preguntes 1, 5, 6, 7, 8, 9,10,11, 12 i 14. (treball per a dues persones)
1.
a) superba: D'una magnificiència o bellesa que imposa.
b) abadia: Edifici o conjunt d'edificis d'un monestir o d'una col·legiata regit per un abat o una abadessa.
c) salm: Composició religiosa destinada a ésser cantada amb acompanyament d'un instrument de corda.
d) presbiteri: Conjunt de tots els preveres d'una església presidits pel bisbe.
e) cel·la: Cambra o dormitori individual petit en els convents, els col·legis, les presons, etc.
f) oratori: Lloc destinat a la pregària.
g) cisell: Eina consistent en una barra d'acer acabada per un extrem en un tall, i per l'altre en un cap, que hom percudeix per tal de tallar o de desbastar una peça de metall, un bloc de pedra, etc.
h) alabastre: Varietat de guix en forma d'agregat finament granat, compacte i translúcid.
i) garric: Arbust perennifoli de la família de les fagàcies (Quercus coccifera), de fulles coriàcies, verdes i lluents, sinuades i espinoses, i fruits en gla.
5)
a) Pregunta on son els monastirs que han sigue enderrocats.
b) Veu que el monastir esta enderrocat i sol queden dos torres, pero que gracies a la fe no es tan petit.
c) Dos campanars.
6) Troba a faltar l'esglesia ja que a sigut enderrocada i sol queden dos campanars ''sols encara hi ha drets dos campanars'', la fe que te en la religio '' escola de l'amor de Jesucrist''.
7) El tema seria la fe dels creients en la religió.
8) Metrica: Versos decasil·labs. Rima consonant. Art major. ABAAB. Quintet.
9) Locus amoenus ''¿ què n'heu fet, oh valls!, de l'ascenteri, escola de l'amor de Jesucrist?, Ubi sunt? ''¿ què us heu fet, superbes abadies, Marcèvol, Serrabona i Sant Miquel, i tu, decrèpit Sant Martí, que omplies aquelles valls de salms i melodies''.
10. a) Los càntics i les llums s'esmortuïren.
Això ens expressa la desaparició dels cants dels monjos, ja que els moros no volíen acceptar-ho com una cosa de la seva cultura o religió, i no autoritzaven la seva utilització.
b) Com dos gegants d'una legió sagrada sols encara hi ha drets dos campanars.
Com diu, van ser els únics llocs que van soportar la batalla (com dos gegants,
van destacar ja que es van mantenir en peu mentre que tot lo altre del poble va
ser enderrocat i fet malbé.
c) Semblen garrics los roures al peu
d'elles; les masies del pla semblen ovelles.
Els moros havíen destruït tot, fins i tot els arbres(roures)ja que ens diu que
semblaven garrics, és a dir arbustos i les masies no eren res al costat de la
força i el poder de l'exercit dels moros.
11. - Dels romànics altars no en queda rastre --> Vol dir que va haber-hi tanta destrucció per part dels moros que no van deixar ni un únic record dels campanars.
- Caigueren les imatges d'alabastre --> Igual que abans, que sel's feia molt difícil recordar cap imatge, ja que hi habia rastre de cap mena.
12. - Los himnes sants en l'arpa s'adormiren --> Los himnes sants s'adormiren en l'arpa.
- Sols encara hi ha drets dos campanars --> Sols hi ha dos campanars drets encara.
14. La característica que te més rellevancia en quest poema, es veu clarament que és la seva enyorança cap a tot el que ha estat destruït, i ha fet que la seva terra estigui en unes condicions pèssimes. Aquest poema com molt d'altres està inspirat en quest tema.
_________________________________________________________
Suscribirse a:
Entradas (Atom)