La Renaixença

NURIA CAÑIZARES MARTÍNEZ

ARTISTA

1) La Renaixença va ser contemporània amb tres corrents estètics. Esbrina quins són i fes el catàleg d’una exposició amb les pintures més importants dels artistes més rellevants del moment.

-Renaixença catalana.


Mort de Guifré el Pelós, Claudi Lorenzale


-Renaixença valenciana.


Un lance del siglo XVII, Francisco Domingo Marqués.

-Renaixença balear



Las tres generaciones, Pere Terrencs


2 ) Sovint l’arquitectura i l’escultura són les darreres disciplines artístiques tingudes en compte. El moviment de la Renaixença va fer generar diverses peces escultòriques i que diversos edificis esdevinguessin importants. Dissenya una ruta apassionant a través d’alguns indrets de la ciutat de Barcelona descobrint en el seu paisatge urbà els escenaris i el llegat d’aquesta època. Aquest ruta s’ha d’emmarcar en els barris Gòtic, de Sant Pere, de Santa Caterina i el de la Ribera.

Bust de Víctor Balaguer
al parc de la Ciutadella.

Casa Lleó-Morera, Lluís Domènech i Montaner

_______________________________________________________

VÍCTOR MARTÍNEZ VELASCO

CRÍTIC LITERARI

1) Quines van ser les obres literàries cabdals de la Renaixença? Documenta’t i elabora una antologia d’un mínim de 15 textos o fragments. Cal que hi indiquis quin és l’autor, a quin any va ser escrit, quin tipus de text és (poema, novel·la, manifest...) i quina importància va tenir per l’època.

- Virolai. (Jacint Verdaguer)

Rosa d'abril, Morena de la serra,

de Montserrat estel,

il·luminau la catalana terra;

guiau-nos cap al cel.

És un himne dedicat a la Mare de Dèu de Montserrat.

- Cançó del raier. (Jacint Verdaguer)

Só fill del Noguera,

dins un rai nasquí;

ma esposa és raiera,

raier vull morir.

És una cançó dedicada als raiers.

- L'emigrant. (Jacint Verdaguer)

Dolça Catalunya,

pàtria del meu cor,

quan de tu s'allunya,

d'enyorança es mor.

És un poema que parla de l'enyorança que sents quan abandones Catalunya.

- Canigó. (Jacint Verdaguer)

Muntanyes regalades

són les del canigó,

elles tot l'any floreixen

primavera i tardor.

És un poema èpic o heroi, on explica l'origen nacional de Catalunya lligat al cristianisme.

- Mar i cel (Àngel Guimerà)

Mòn pare era moresc, amor sentia

a una noia cristiana, i s'uní amb ella

fingint sa conversió; dels dos vaig nàicer.

Apar un Jesuset, la mare em deia.

Sembla un hurí d'hermós, feia mon pare.

És una obra de prosa que parla de dos mòns diferents (mar i cel), paral·lelament a una història d'amor.

- Maria Rosa (Àngel Guimerà)

I tota, que la tens. Perquè callessis va prendre un cabàs, i a la carretera! I amb penes i treballs, i ajudant-la en Marçal, va fer tres dies; i mira't, encara no els hem cobrat, i de metges i aixarops ja ens costa....

És una obra de prosa de drama social i amoròs.

-Terra Baixa (Àngel Guimera)

- Dèu meu!

- Marta: ets meva!

- No!No!

- Marta?!

- No; perdonar-me aixís, no!Que

tu em perdones perquè no ho saps tot enca-

ra. Doncs a saber-ho al punt, i per mi matei-

xa. I després lo que Déu vulga!

És una obra plena de diàlegs, aquest poema parla sobre una triangle amoròs.

- La febre d'or (Narcís Oller)

A l'esquerra, un tros de Barcelona, confosa ja amb sos suburbis, este-

nent-se al peu de Montjuïc, blanca, nova, immensa com una gran metròpolis.

Sos barris de Llevant, salpicats d'alteroses xemeneies, es perdien

en una boirada de vapor.

És una obra de prosa que parla de la indrustalització de Catalunya i els canvis socioeconòmics que va comportar, sobretot l'enfortiment de la burgesia.

- L'escanyapobres (Narcís Oller)

El carril, aquell carril tan desitjat, que, a so de campanes i terrabastall de músiques, el 15 de juny del 65 s'inaugurà a Pratbell, acabà arreu amb els antics mercats. Les feixugues galeres de l'Urgell i d'Aragó no hi comparegueren més; el bestiar de Verdú, tampoc.

És una obra en prosa que parla de la tensió entre el camp i la ciutat.

- La papallona (Narcís Oller)

Feia vuit dies que el covava dins d'aquells

llençols sense deixar-lo de mirar un moment.

- Que bonic!, que dolç!, que tendret!

És una novel·la amb diàlegs que ens sintetitza els diferents corrents del moment.

- La bogeria (Narcís Oller)

- El cas d'en Daniel no és neurastènia pròpiament dita,

com pensaven el meu pare i tots els metges antiquats,

sinó de vesània hereditària: la du ja de naixença.

Aquesta obra és una novel·la basada en una fet real que ell va viure, la mort d'un client seu.

- El gos de casa (Àngel Guimerà)

Pobre company!, m'en recordo

com si fes quatre dies.

Viviem l'un per l'altre, com Sant

Roc i el gos.

És una novel·la infantil dividida en tres parts.

- Rosa de Lima (Àngel Guimerà)

L'Hipólit vivia ab sa mare, la Mónica, en un

recó de muntanya. Lluny de poblat en els

enderrochs d'un castell molt gran, qu'en temps

més cap ensà, apedassat una part d'ell, havia....

És una de les seves últimes novel·les, va ser publicada al 1917.

- Pilar prim (Narcís Oller)

- Qualsevol diria que anem a fer-ne una de grossa!

- exclamà l'Osita, morta de riure

-. ¿Per què no podria saber la humanitat en pes que, en un cas apurat, has anat a consultar un advocat maco, ni que hi anessis sola, ben sola? vejam!

Aquesta novel·la ens presenta la història d'una dona que lluita contra la moral convencional i els prejudicis que encotillen una societat burgesa i hipòcrita.

2) El text que marca el tret de sortida de la Renaixença és l'Oda a la Pàtria. Cerca qui és el seu autor i comenta l’obra fent referència a la temàtica, a l’estructura, als temes i als recursos retòrics. Per redactar-lo pots fer servir aquesta pauta.

Aquest poema va ser escrit per Bonaventura Carles Aribau.

El poema Oda a la Pàtria es considera com el tret de sortida de la Renaixença, i els primers excursionistes s'identificaven plenament amb els seus ideal i objectius.

És un poema d'estrofes de quatre versos amb una rima asonàntica.

Aques autor ens vol mostrar el seu amor i admiració respeste la seva terrra, Catalunya a através d'aquest poema.