jueves, 22 de abril de 2010

SALVADOR ESPRIU

VÍCTOR MARTÍNEZ VELASCO


Confecció d'un treball de las pàgines 224 i 225:

Salvador Espriu:

La seva obra és única en el conjunt de la poesia catalana de segle XX, pel seu caràcter original i per la seva riquesa temàtica. Mostra un compromís amb el seu país i llengüa.
Les característiques d'aquesta poesía són:

Referències culturals i literàries

- Mitologia de l'antic Egipte
- La Bíblia.
- La mitologia grega.
- La literatura del Barroc.
- Proporcionen al poeta mites, símbols, al·legories i temes.


Presència de mites

- Mites de creació pròpia: Sinera i Sepharad.
- Mites històrics(Israel).
- Mites extrets de diverses mitologies(la grega o la egípcia).

Estil simbòlic i al·legòric

- Símbols construïts a partir d'imatges de la natura i del mòn de la infantesa de l'autor.
- Símbols provinents de conceptes reals pel poeta amb el suport de tradicions culturals i literàries que coneix.

Temàtica de la seva obra

- La meditació sobre la condició humana
:
Es centra en temes d'amor i llibertat. Aquesta reflexió té com a punt de partida la mort dels seus familiars i amics, la guerra Civil etc... El tema de la mort desemboca en obres on predominen els ambients pesimistes, desesperançadors, de solitud i més de desagradables.

- La preocupació per Catalunya i el seu destí:
Hi reflexiona sobre la història i el destí de Sepharad i proposa la reconciliació entre els seus diferents pobles.És un tema de caire civil, relacionat amb el realisme històric.Hi es recuperen mots que reflecteixen la fidelitat a la pàtria.

Diversos registres de la poesia de Salvador Espriu:

- Registre líric o elegíac:: Reflexió sobre la mort com a centre temàtic, hi ha un to elegíac en els poemes on el peta expressa la seva anyorança per diverses cosses.

- Registre satíric: Poemes en el que l'autor remarca allò grotesc.

- Registre civil: Poemes en que l'autor s'adreça a la col·lectivitat amb un misstage de to moral.


EXERCICI 10, pag 225

a) A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

1.Classifica'l segons al registre que correspont:

Aquest poema clarament correspon al registre líric o elegíac, expressa un to
d'enyoraça, en aquest cas cap a a un poble sencer, Sepharad, ja que reflexa que
aquest s'està destruïnt i enfonsant.

2.Esmenta i comenta els dos mites que surten en aquest poema:
Parla de Sepharad, adreçant-si a aquest com si fòs un poble o un territori,
i després a tota la seva població i gent.

lunes, 29 de marzo de 2010

neo-dadaisme:S’anomena així al moviment que sorgí als EUA i a Europa durant els anys cinquanta i que es caracteritza per la recuperació dels components bàsics del moviment Dadà, principalment l’esperit transgressor i irònic, però combinat amb alguns elements de l'expressionisme abstracte i de l'informalisme. Els integrants d'aquest moviment van ser principalment Jasper Johns, Robert Rauschanber,Yves klen i Piero Manzoni.Els .

Aquests artistes van reaccionar amb ironia contra les pretensions de sublimitat dels expressionistes abstractes, que donaven tanta importància a l’expressió directa de l’ànima de l’artista en l’obra. Consideraven que l’art havia de tornar a mirar la realitat enlloc de tant regirar la psicologia individual, i buscaven aquesta realitat en els objectes més banals de la vida quotidiana. Les seves pràctiques artístiques eren molt obertes, anaven de la pintura sobre motius objectius banals, com mapes o banderes, als muntatges d’objectes diversos que deriven de Schwitters, i els happenings (accions artístiques).
El neo-dadà originà en els anys seixanta el moviment Pop o Pop Art, que canvià radicalment la trajectòria de l’Art Contemporani.





Robert Rauschenberg, Contracop 1959, 194 x 84, 45 x 6,9, Pintura combinada, Museu d’Art Contemporani, Los Angeles




Yves Klein, Antropometries, acció a la Galeria Nacional d’Art

Contemporani de París durant la qual les models, impregnades de pintura, deixen la seva empremta sobre una tela mentre sona la música d’una peça d’Erik Satie: la model es converteix en pinzell humà.































Aqui hi a un poema avandguardista anomenat colubna vertebral: sageta de foc





JOVENTUT

Un jaç arran de la carretera
per als vells i els que cauen.
–NO HI VULGUEU SABER RES;
si acàs, que ells mateixos s'aixequin.

Hi ha un HOME a la presó
dels que avancen.
JUNTEU-VOS,
traieu-li l'embaràs que li oprimeix les mans.
PERQUÈ FACI CAMÍ.


Al desencorajat no l'atieu.
Ni al fanàtic absurd.
Deixeu-los barallar,
que es destorbin a ells sols.

Experiència,
moral,
sistemes de govern,
sistemes filosòfics,
religions:
SOFISMES

Sofismes els sofismes per als qui només veuen amb els ulls del cervell.

Mes... si cal governar i dirigir,
agafeu una tralla.
Us estimaran més, i àdhuc obeiran.
–NO VULGUEU GOVERNAR.

Amunt! Amunt! Encara més...
A on anem? No és bo preocupar-se'n.

Suara ha sortit del niu un oronell.
–AIXÒ JA ÉS UN CAMÍ.

SEMPRE AMUNT!
SAGETA DE FOC







Activitats pàg 218:

1.-Llegeix aquest poema de Joan Salvat Papasseit publicat en el llibre Poemes en ondes hertzianes.

2.-Després de llegir el poema consulta en el diccionari el significat dels mots:
redós:
repaire.

bec: Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d'un aparell més complex, per l'extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar.

escata: Qualsevol de les plaques d'una superfície quan s'exfolia.

trams: Cadascuna de les parts, seccions, trossos, etc, en què és dividida una cosa, o en què pot ésser considerada dividida, especialment pel que fa a la seva longitud.

m'apar: apareixer.

espectre
: Terme genèric que designa el conjunt de components elementals que formen una entitat complexa.

superstició: Creença religiosa considerada com a irracional i esgarriadora.

3.-Busca un sinònim de:
m'apar:
parer

espectre: fantasma

suara: ara mateix

4.-Cerca la biografia i l'obra de Joan Salvat-Papasseit, i també els trets del libre Poemes en ondes hertzianes. Relaciona-ho amb el context social de l'autor.

Joan Salvat i Papasseit, qui nasqué a Barcelona l'any 1894, va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.






ORIOL ESCOBAR










Avantguardisme; Carlos Pizarro

Avantguardisme