lunes, 10 de mayo de 2010
jueves, 22 de abril de 2010
SALVADOR ESPRIU
VÍCTOR MARTÍNEZ VELASCO
Confecció d'un treball de las pàgines 224 i 225:
Salvador Espriu:
La seva obra és única en el conjunt de la poesia catalana de segle XX, pel seu caràcter original i per la seva riquesa temàtica. Mostra un compromís amb el seu país i llengüa.
Les característiques d'aquesta poesía són:
Referències culturals i literàries
- Mitologia de l'antic Egipte
- La Bíblia.
- La mitologia grega.
- La literatura del Barroc.
- Proporcionen al poeta mites, símbols, al·legories i temes.
Presència de mites
- Mites de creació pròpia: Sinera i Sepharad.
- Mites històrics(Israel).
- Mites extrets de diverses mitologies(la grega o la egípcia).
Estil simbòlic i al·legòric
- Símbols construïts a partir d'imatges de la natura i del mòn de la infantesa de l'autor.
- Símbols provinents de conceptes reals pel poeta amb el suport de tradicions culturals i literàries que coneix.
Temàtica de la seva obra
- La meditació sobre la condició humana:
Es centra en temes d'amor i llibertat. Aquesta reflexió té com a punt de partida la mort dels seus familiars i amics, la guerra Civil etc... El tema de la mort desemboca en obres on predominen els ambients pesimistes, desesperançadors, de solitud i més de desagradables.
- La preocupació per Catalunya i el seu destí:
Hi reflexiona sobre la història i el destí de Sepharad i proposa la reconciliació entre els seus diferents pobles.És un tema de caire civil, relacionat amb el realisme històric.Hi es recuperen mots que reflecteixen la fidelitat a la pàtria.
Diversos registres de la poesia de Salvador Espriu:
- Registre líric o elegíac:: Reflexió sobre la mort com a centre temàtic, hi ha un to elegíac en els poemes on el peta expressa la seva anyorança per diverses cosses.
- Registre satíric: Poemes en el que l'autor remarca allò grotesc.
- Registre civil: Poemes en que l'autor s'adreça a la col·lectivitat amb un misstage de to moral.
EXERCICI 10, pag 225
a) A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
1.Classifica'l segons al registre que correspont:
Aquest poema clarament correspon al registre líric o elegíac, expressa un to
d'enyoraça, en aquest cas cap a a un poble sencer, Sepharad, ja que reflexa que
aquest s'està destruïnt i enfonsant.
2.Esmenta i comenta els dos mites que surten en aquest poema:
Parla de Sepharad, adreçant-si a aquest com si fòs un poble o un territori,
i després a tota la seva població i gent.
Confecció d'un treball de las pàgines 224 i 225:
Salvador Espriu:
La seva obra és única en el conjunt de la poesia catalana de segle XX, pel seu caràcter original i per la seva riquesa temàtica. Mostra un compromís amb el seu país i llengüa.
Les característiques d'aquesta poesía són:
Referències culturals i literàries
- Mitologia de l'antic Egipte
- La Bíblia.
- La mitologia grega.
- La literatura del Barroc.
- Proporcionen al poeta mites, símbols, al·legories i temes.
Presència de mites
- Mites de creació pròpia: Sinera i Sepharad.
- Mites històrics(Israel).
- Mites extrets de diverses mitologies(la grega o la egípcia).
Estil simbòlic i al·legòric
- Símbols construïts a partir d'imatges de la natura i del mòn de la infantesa de l'autor.
- Símbols provinents de conceptes reals pel poeta amb el suport de tradicions culturals i literàries que coneix.
Temàtica de la seva obra
- La meditació sobre la condició humana:
Es centra en temes d'amor i llibertat. Aquesta reflexió té com a punt de partida la mort dels seus familiars i amics, la guerra Civil etc... El tema de la mort desemboca en obres on predominen els ambients pesimistes, desesperançadors, de solitud i més de desagradables.
- La preocupació per Catalunya i el seu destí:
Hi reflexiona sobre la història i el destí de Sepharad i proposa la reconciliació entre els seus diferents pobles.És un tema de caire civil, relacionat amb el realisme històric.Hi es recuperen mots que reflecteixen la fidelitat a la pàtria.
Diversos registres de la poesia de Salvador Espriu:
- Registre líric o elegíac:: Reflexió sobre la mort com a centre temàtic, hi ha un to elegíac en els poemes on el peta expressa la seva anyorança per diverses cosses.
- Registre satíric: Poemes en el que l'autor remarca allò grotesc.
- Registre civil: Poemes en que l'autor s'adreça a la col·lectivitat amb un misstage de to moral.
EXERCICI 10, pag 225
a) A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
1.Classifica'l segons al registre que correspont:
Aquest poema clarament correspon al registre líric o elegíac, expressa un to
d'enyoraça, en aquest cas cap a a un poble sencer, Sepharad, ja que reflexa que
aquest s'està destruïnt i enfonsant.
2.Esmenta i comenta els dos mites que surten en aquest poema:
Parla de Sepharad, adreçant-si a aquest com si fòs un poble o un territori,
i després a tota la seva població i gent.
lunes, 29 de marzo de 2010
neo-dadaisme:S’anomena així al moviment que sorgí als EUA i a Europa durant els anys cinquanta i que es caracteritza per la recuperació dels components bàsics del moviment Dadà, principalment l’esperit transgressor i irònic, però combinat amb alguns elements de l'expressionisme abstracte i de l'informalisme. Els integrants d'aquest moviment van ser principalment Jasper Johns, Robert Rauschanber,Yves klen i Piero Manzoni.Els .
Aquests artistes van reaccionar amb ironia contra les pretensions de sublimitat dels expressionistes abstractes, que donaven tanta importància a l’expressió directa de l’ànima de l’artista en l’obra. Consideraven que l’art havia de tornar a mirar la realitat enlloc de tant regirar la psicologia individual, i buscaven aquesta realitat en els objectes més banals de la vida quotidiana. Les seves pràctiques artístiques eren molt obertes, anaven de la pintura sobre motius objectius banals, com mapes o banderes, als muntatges d’objectes diversos que deriven de Schwitters, i els happenings (accions artístiques).
El neo-dadà originà en els anys seixanta el moviment Pop o Pop Art, que canvià radicalment la trajectòria de l’Art Contemporani.
Robert Rauschenberg, Contracop 1959, 194 x 84, 45 x 6,9, Pintura combinada, Museu d’Art Contemporani, Los Angeles
Yves Klein, Antropometries, acció a la Galeria Nacional d’Art
Contemporani de París durant la qual les models, impregnades de pintura, deixen la seva empremta sobre una tela mentre sona la música d’una peça d’Erik Satie: la model es converteix en pinzell humà.
Aqui hi a un poema avandguardista anomenat colubna vertebral: sageta de foc
JOVENTUT
Un jaç arran de la carretera
per als vells i els que cauen.
–NO HI VULGUEU SABER RES;
si acàs, que ells mateixos s'aixequin.
Hi ha un HOME a la presó
dels que avancen.
JUNTEU-VOS,
traieu-li l'embaràs que li oprimeix les mans.
PERQUÈ FACI CAMÍ.
Al desencorajat no l'atieu.
Ni al fanàtic absurd.
Deixeu-los barallar,
que es destorbin a ells sols.
Experiència,
moral,
sistemes de govern,
sistemes filosòfics,
religions:
SOFISMES
Sofismes els sofismes per als qui només veuen amb els ulls del cervell.
Mes... si cal governar i dirigir,
agafeu una tralla.
Us estimaran més, i àdhuc obeiran.
–NO VULGUEU GOVERNAR.
Amunt! Amunt! Encara més...
A on anem? No és bo preocupar-se'n.
Suara ha sortit del niu un oronell.
–AIXÒ JA ÉS UN CAMÍ.
SEMPRE AMUNT!SAGETA DE FOC
Activitats pàg 218:
1.-Llegeix aquest poema de Joan Salvat Papasseit publicat en el llibre Poemes en ondes hertzianes.
2.-Després de llegir el poema consulta en el diccionari el significat dels mots:
redós: repaire.
bec: Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d'un aparell més complex, per l'extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar.
escata: Qualsevol de les plaques d'una superfície quan s'exfolia.
trams: Cadascuna de les parts, seccions, trossos, etc, en què és dividida una cosa, o en què pot ésser considerada dividida, especialment pel que fa a la seva longitud.
m'apar: apareixer.
espectre: Terme genèric que designa el conjunt de components elementals que formen una entitat complexa.
superstició: Creença religiosa considerada com a irracional i esgarriadora.
3.-Busca un sinònim de:
m'apar: parer
espectre: fantasma
suara: ara mateix
4.-Cerca la biografia i l'obra de Joan Salvat-Papasseit, i també els trets del libre Poemes en ondes hertzianes. Relaciona-ho amb el context social de l'autor.
Joan Salvat i Papasseit, qui nasqué a Barcelona l'any 1894, va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
ORIOL ESCOBAR
Aquests artistes van reaccionar amb ironia contra les pretensions de sublimitat dels expressionistes abstractes, que donaven tanta importància a l’expressió directa de l’ànima de l’artista en l’obra. Consideraven que l’art havia de tornar a mirar la realitat enlloc de tant regirar la psicologia individual, i buscaven aquesta realitat en els objectes més banals de la vida quotidiana. Les seves pràctiques artístiques eren molt obertes, anaven de la pintura sobre motius objectius banals, com mapes o banderes, als muntatges d’objectes diversos que deriven de Schwitters, i els happenings (accions artístiques).
El neo-dadà originà en els anys seixanta el moviment Pop o Pop Art, que canvià radicalment la trajectòria de l’Art Contemporani.
Robert Rauschenberg, Contracop 1959, 194 x 84, 45 x 6,9, Pintura combinada, Museu d’Art Contemporani, Los Angeles
Yves Klein, Antropometries, acció a la Galeria Nacional d’Art
Contemporani de París durant la qual les models, impregnades de pintura, deixen la seva empremta sobre una tela mentre sona la música d’una peça d’Erik Satie: la model es converteix en pinzell humà.
Aqui hi a un poema avandguardista anomenat colubna vertebral: sageta de foc
JOVENTUT
Un jaç arran de la carretera
per als vells i els que cauen.
–NO HI VULGUEU SABER RES;
si acàs, que ells mateixos s'aixequin.
Hi ha un HOME a la presó
dels que avancen.
JUNTEU-VOS,
traieu-li l'embaràs que li oprimeix les mans.
PERQUÈ FACI CAMÍ.
Al desencorajat no l'atieu.
Ni al fanàtic absurd.
Deixeu-los barallar,
que es destorbin a ells sols.
Experiència,
moral,
sistemes de govern,
sistemes filosòfics,
religions:
SOFISMES
Sofismes els sofismes per als qui només veuen amb els ulls del cervell.
Mes... si cal governar i dirigir,
agafeu una tralla.
Us estimaran més, i àdhuc obeiran.
–NO VULGUEU GOVERNAR.
Amunt! Amunt! Encara més...
A on anem? No és bo preocupar-se'n.
Suara ha sortit del niu un oronell.
–AIXÒ JA ÉS UN CAMÍ.
SEMPRE AMUNT!SAGETA DE FOC
Activitats pàg 218:
1.-Llegeix aquest poema de Joan Salvat Papasseit publicat en el llibre Poemes en ondes hertzianes.
2.-Després de llegir el poema consulta en el diccionari el significat dels mots:
redós: repaire.
bec: Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d'un aparell més complex, per l'extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar.
escata: Qualsevol de les plaques d'una superfície quan s'exfolia.
trams: Cadascuna de les parts, seccions, trossos, etc, en què és dividida una cosa, o en què pot ésser considerada dividida, especialment pel que fa a la seva longitud.
m'apar: apareixer.
espectre: Terme genèric que designa el conjunt de components elementals que formen una entitat complexa.
superstició: Creença religiosa considerada com a irracional i esgarriadora.
3.-Busca un sinònim de:
m'apar: parer
espectre: fantasma
suara: ara mateix
4.-Cerca la biografia i l'obra de Joan Salvat-Papasseit, i també els trets del libre Poemes en ondes hertzianes. Relaciona-ho amb el context social de l'autor.
Joan Salvat i Papasseit, qui nasqué a Barcelona l'any 1894, va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
ORIOL ESCOBAR
Suscribirse a:
Entradas (Atom)