jueves, 22 de abril de 2010

SALVADOR ESPRIU

VÍCTOR MARTÍNEZ VELASCO


Confecció d'un treball de las pàgines 224 i 225:

Salvador Espriu:

La seva obra és única en el conjunt de la poesia catalana de segle XX, pel seu caràcter original i per la seva riquesa temàtica. Mostra un compromís amb el seu país i llengüa.
Les característiques d'aquesta poesía són:

Referències culturals i literàries

- Mitologia de l'antic Egipte
- La Bíblia.
- La mitologia grega.
- La literatura del Barroc.
- Proporcionen al poeta mites, símbols, al·legories i temes.


Presència de mites

- Mites de creació pròpia: Sinera i Sepharad.
- Mites històrics(Israel).
- Mites extrets de diverses mitologies(la grega o la egípcia).

Estil simbòlic i al·legòric

- Símbols construïts a partir d'imatges de la natura i del mòn de la infantesa de l'autor.
- Símbols provinents de conceptes reals pel poeta amb el suport de tradicions culturals i literàries que coneix.

Temàtica de la seva obra

- La meditació sobre la condició humana
:
Es centra en temes d'amor i llibertat. Aquesta reflexió té com a punt de partida la mort dels seus familiars i amics, la guerra Civil etc... El tema de la mort desemboca en obres on predominen els ambients pesimistes, desesperançadors, de solitud i més de desagradables.

- La preocupació per Catalunya i el seu destí:
Hi reflexiona sobre la història i el destí de Sepharad i proposa la reconciliació entre els seus diferents pobles.És un tema de caire civil, relacionat amb el realisme històric.Hi es recuperen mots que reflecteixen la fidelitat a la pàtria.

Diversos registres de la poesia de Salvador Espriu:

- Registre líric o elegíac:: Reflexió sobre la mort com a centre temàtic, hi ha un to elegíac en els poemes on el peta expressa la seva anyorança per diverses cosses.

- Registre satíric: Poemes en el que l'autor remarca allò grotesc.

- Registre civil: Poemes en que l'autor s'adreça a la col·lectivitat amb un misstage de to moral.


EXERCICI 10, pag 225

a) A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

1.Classifica'l segons al registre que correspont:

Aquest poema clarament correspon al registre líric o elegíac, expressa un to
d'enyoraça, en aquest cas cap a a un poble sencer, Sepharad, ja que reflexa que
aquest s'està destruïnt i enfonsant.

2.Esmenta i comenta els dos mites que surten en aquest poema:
Parla de Sepharad, adreçant-si a aquest com si fòs un poble o un territori,
i després a tota la seva població i gent.

lunes, 29 de marzo de 2010

neo-dadaisme:S’anomena així al moviment que sorgí als EUA i a Europa durant els anys cinquanta i que es caracteritza per la recuperació dels components bàsics del moviment Dadà, principalment l’esperit transgressor i irònic, però combinat amb alguns elements de l'expressionisme abstracte i de l'informalisme. Els integrants d'aquest moviment van ser principalment Jasper Johns, Robert Rauschanber,Yves klen i Piero Manzoni.Els .

Aquests artistes van reaccionar amb ironia contra les pretensions de sublimitat dels expressionistes abstractes, que donaven tanta importància a l’expressió directa de l’ànima de l’artista en l’obra. Consideraven que l’art havia de tornar a mirar la realitat enlloc de tant regirar la psicologia individual, i buscaven aquesta realitat en els objectes més banals de la vida quotidiana. Les seves pràctiques artístiques eren molt obertes, anaven de la pintura sobre motius objectius banals, com mapes o banderes, als muntatges d’objectes diversos que deriven de Schwitters, i els happenings (accions artístiques).
El neo-dadà originà en els anys seixanta el moviment Pop o Pop Art, que canvià radicalment la trajectòria de l’Art Contemporani.





Robert Rauschenberg, Contracop 1959, 194 x 84, 45 x 6,9, Pintura combinada, Museu d’Art Contemporani, Los Angeles




Yves Klein, Antropometries, acció a la Galeria Nacional d’Art

Contemporani de París durant la qual les models, impregnades de pintura, deixen la seva empremta sobre una tela mentre sona la música d’una peça d’Erik Satie: la model es converteix en pinzell humà.































Aqui hi a un poema avandguardista anomenat colubna vertebral: sageta de foc





JOVENTUT

Un jaç arran de la carretera
per als vells i els que cauen.
–NO HI VULGUEU SABER RES;
si acàs, que ells mateixos s'aixequin.

Hi ha un HOME a la presó
dels que avancen.
JUNTEU-VOS,
traieu-li l'embaràs que li oprimeix les mans.
PERQUÈ FACI CAMÍ.


Al desencorajat no l'atieu.
Ni al fanàtic absurd.
Deixeu-los barallar,
que es destorbin a ells sols.

Experiència,
moral,
sistemes de govern,
sistemes filosòfics,
religions:
SOFISMES

Sofismes els sofismes per als qui només veuen amb els ulls del cervell.

Mes... si cal governar i dirigir,
agafeu una tralla.
Us estimaran més, i àdhuc obeiran.
–NO VULGUEU GOVERNAR.

Amunt! Amunt! Encara més...
A on anem? No és bo preocupar-se'n.

Suara ha sortit del niu un oronell.
–AIXÒ JA ÉS UN CAMÍ.

SEMPRE AMUNT!
SAGETA DE FOC







Activitats pàg 218:

1.-Llegeix aquest poema de Joan Salvat Papasseit publicat en el llibre Poemes en ondes hertzianes.

2.-Després de llegir el poema consulta en el diccionari el significat dels mots:
redós:
repaire.

bec: Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d'un aparell més complex, per l'extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar.

escata: Qualsevol de les plaques d'una superfície quan s'exfolia.

trams: Cadascuna de les parts, seccions, trossos, etc, en què és dividida una cosa, o en què pot ésser considerada dividida, especialment pel que fa a la seva longitud.

m'apar: apareixer.

espectre
: Terme genèric que designa el conjunt de components elementals que formen una entitat complexa.

superstició: Creença religiosa considerada com a irracional i esgarriadora.

3.-Busca un sinònim de:
m'apar:
parer

espectre: fantasma

suara: ara mateix

4.-Cerca la biografia i l'obra de Joan Salvat-Papasseit, i també els trets del libre Poemes en ondes hertzianes. Relaciona-ho amb el context social de l'autor.

Joan Salvat i Papasseit, qui nasqué a Barcelona l'any 1894, va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.






ORIOL ESCOBAR










Avantguardisme; Carlos Pizarro

Avantguardisme

sábado, 20 de marzo de 2010

AVANTGUARDISME

NURIA CAÑIZARES MARTÍNEZ

- Explicació teòrica dels moviments d’avantguarda (un per persona) que no ha de repetir només el contingut del llibre, sinó aportar informació que trobeu als enllaços.

El moviment surrealista s’inicià l’any 1919. L’any 1924 es publicà el Primer Manifest del Surrealisme. André Breton definí el Surrealisme com un "automatisme psíquic pur, per mitjà del qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament". La base teòrica del surrealisme és: l’existència d’un nivell mental inconscient, dipositari del coneixement més profund de la persona i la possibilitat d’accedir a aquest nivell mitjançant tècniques com l’associació de paraules o la interpretació dels somnis. Aquesta base la va investigar Freud. Dintre del surrealisme esta:

- El Dadaisme: El terme "Dadà" o Dadaisme bé d'un conjunt d’activitats relacionades amb el teatre, la literatura, i en general el món de l’art, que van tenir lloc en diferents ciutats durant el període 1916- 1923. Formen un conjunt a causa de una revolta explícita i militant contra l’ordre establert de la societat burgesa, revolta que es justificava per la carnisseria provocada amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial.

- El "NEO-DADA": S’anomena així al moviment que sorgí als EUA i a Europa als anys cinquanta i que es caracteritza per la recuperació dels components bàsics del moviment Dadà, principalment l’esperit transgressor i irònic, però combinat amb alguns elements de l’expressionisme abstracte i de l’Informalisme.

El surrealisme en l'art contemporani tingué una gran influència en el grup de pintors americans denominats l’expressionisme Abstractes, especialment Jackson Pollock , que era molt amic de Roberto Matta i s’interessà per les tècniques d’automatisme psíquic.

- Mostra d’imatges representatives, ja que els avantguardismes es van desenvolupar sobretot en les arts plàstiques.




Retrat en "Vertumnus" (Estiu) del emperador Rodolfo II, autor Giuseppe Arcimboldo.



Dona ampolla situada en el Parc Cultural Viera y Clavijo de Santa Creu de Tenerife, autor Joan Miró.



Palau Ideal, autor Ferdinand Cheval

- Búsqueda de poemes avantguardistes, dels quals heu de fer un petit comentari (mínim d’un per cap)

Ven a la habitación lejos del cielo
donde no llegan rosas ni gemidos.
Las olas solamente son las olas,
contémplate en las olas desoladas.
Dos mil doscientos años están vivos.

Fragment de la ciutat del re 'Poemas de Cartago', de Juan Eduardo Cirlot (1916 - 1973).

En aquet fragment l’autor explica que la donzella de Cartago esta desolada per algun problema i diu que se’n vagi a la habitació per desfogar-se, també diu l’autor que no s’enfonsi perquè queden molts mes anys i els té que gaudir.

- Creació d’algun poema avantguardista, indicant a quin moviment pertany ( A la pàgina 214 del llibre s’expliquen les tècniques que podeu seguir i també als enllaços)



Poema surrealista

- A la pàgina 218 del llibre hi ha una sèrie d’exercicis sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit. Feu-ne quatre o cinc per persona.

4) Cerca la biografia i l'obra de Joan Salvat-Papasseit, i també els trets del llibre Poemes en ondes hertzianes (1919). Relaciona-ho amb el context social de l'autor.

El seu pare va morir en 1901 en un accident de vaixell. Joan tenia set anys. La seva mare va portar a un asil perquè no fos a l’escola. Va començar a treballar, així va començar a estudiar en l’escola d’arts i oficis, no va durar molt. També es va dedicar a activitats política en la Setmana Tràgica. Es casà amb una noia del seu barri. Es va introduir en ambients nacionalistes radicals gracies a Daniel Cardona, va escriure ‘’La batalla’’, amb aquest llibre va conèixer a gent independentistes. Va escriure per grans revistes. Va tindre dos filles. Morí als 30 anys per tuberculosi. Els poemes en ondes hertzianes per a ell era on va explicar les seves experiències, el final el subratlla i l’escriu amb lletres majúscules.

5) Resumeix el poema tenint en compte aquestes preguntes:

- Quins són els protagonistes del poema i la seva ubicació dins la casa?

Es ell i la seva dona en la sala d’estar.

- Què observa el poeta?

Dir com serà la seva mort, ja que veu flors, la dona plora i parla de la taca negra (la mort).

- Què fa i què provoca?

Representa que esta mort i diu que provoca tristesa a la seva dona que esta plorant, i també que la casa esta trista.

6) Esmenta les parts del poema a partir de les respostes donades a les qüestions de l'exercici anterior. Assenyala també els versos que ocupa cada part.

Al principi explica que hi han unes flors que no li agranden i al seu costat esta la seva dona plorant. La seva casa rondina perquè ell a mort, i apareix un espectre (la mort).

___________________________________________________________



VÍCTOR MARTÍNEZ VELASCO
- Explicació teòrica dels moviments d’avantguarda (un per persona) que no ha de repetir només el contingut del llibre, sinó aportar informació que trobeu als enllaços

EL FUTURISME: Un dels primers moviments d'avantguarda artística que va sorgir a Itàlia per Filippo Tommaso Marinetti que va redactar el primer manifest futurista. El futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb l'art del passat.El futurisme i el propi Marinetti van anar polititzant-se cada vegada més fins a coincidir amb idees feixistes, en el partit del qual va ingressar l'italià en 1919.A mitjans dels anys vint, l'estètica futurista va anar disgregant-se fins a desaparèixer en la dècada dels quaranta.El Futurismo va ser un moviment fonamentalment italià, de caràcter literari (Marinetti) i plàstic: el pintor argentí Emilio Pettoruti.

CARACTERÍSTIQUES:

> Proclamen el rebuig frontal al passat, a la tradició, i defensen un nou art modern, dominat per la màquina i la ciutat.

> Prohibeixen la part sentimental i anecdòtica i no assumeix absolutament gens del passat.

> L'estètica futurista pregona també una ètica, d'arrel fonamentalment masclista, misògina i provocadora, amant de l'esport i de la guerra ("única higiene del món", segons Marinetti), de la violència i del perill.

> Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, ho van anomena simutaneisme.

> Es fa servir la tècnica del divisionisme i una àmplia gamma de color.

> Els temes preferits en pintura són la ciutat i la figura humana en moviment.


- Mostra d’imatges representatives, ja que els avantguardismes es van desenvolupar sobretot en les arts plàstiques










- Búsqueda de poemes avantguardistes, dels quals heu de fer un petit comentari (mínim d’un per cap)


LA ROSA ALS LLAVIS ( Si la despullava)

SI LA DESPULLAVA

Si la despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig
-ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:

al mig de la toia
clavellets vermells.


Aquest poema parla de la passió i del sentiment d'amor que té l'autor per una dona a la que descriu com maravellosa i única. Més detalladament ens parla de la situació quan aquest està amb la seva estimada, i diu que es com un somni i que està en el paradís quan està amb la seva estimada dona.



- Creació d’algun poema avantguardista, indicant a quin moviment pertany ( A la pàgina 214 del llibre s’expliquen les tècniques que podeu seguir i també als enllaços)





- A la pàgina 218 del llibre hi ha una sèrie d’exercicis sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit. Feu-ne quatre o cinc per persona



9. Digues quines son les tècniques avantguardistes que han estat usades al llarg de tot el poema:


- Versos en salt de falla.
- Absencia en signes de puntuació.
- Espais en blanc.


11. La numeració de les imatges del poema suggereix:


La descripció d'un ambient industrial.


14. Cerca en el poema un exemple de personificació:

-" Els vidres de la sala tremolen"







miércoles, 17 de febrero de 2010

POEMES!!

VÍCTOR MARTÍNEZ


L'ÀNIMA DE LES FLORS

Aquelles dues flors que hi posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant se val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.

"Morirem aviat, lluny de la planta,-
elles deuen pensar;-
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà."


Aquest poema parla d'unes flors que no lis falta gaire de vida, però elles volen viure alegres fins al final dels seus dies, cosa amb la que seràn recordades. És a dir, no volen que el demès tinguin un pensament equivocat d'elles, ni del seus últims dies, volen ser recordades alegres, como han sigut tota la vida.

_____________________________________________________________
JESSICA SALGADO


ELS REIS

Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.

Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.

Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?


Aquest poema parla de la nit tant maravellosa que pasen els infants, la nit de reis l'il·lució que els fa que unes persones que mai els han vist el vagin a portar regals, també fa referencia a jesús ja que com narra la história els reis el van portar mirra, or, lleutó seguint l'estrella en aquest poema especifica molt bé el sentiment del infant en l'arribada dels reis d'Orient.




______________________________________________________________
NURIA CAÑIZARES


LA DONA HERMOSA

La presència de la Dona hermosa
te fa humil i devot contemplatiu.
En la presència de la Dona hermosa
hi ha quelcom d'un repòs definitiu.

La partida de la Dona hermosa
te deixa il.luminat hermosament.
En la partida de la Dona hermosa
hi ha una estela de llum que es va perdent.

El record de la Dona hermosa
te fa trist i enyorat somniador.
En el record de la Dona hermosa
hi ha una forta i suau meditació.

L'oblit de la Dona hermosa
és mort, resurrecció i deslliurament.
En l'oblit de la Dona hermosa
hi ha l'etern recomençament.


En aquest poema l'autor parla d'una dona molt bonica, de la qual diu que es un honor abeura-la vist. Es com si l'autor s’hagués enamorat d'ella a primera vista, es un amor que el te capficat, no para de pensar en ella, i diu que quan l'oblida per a ell es un deslliurament perquè pot tornar a enamorar-se d'una altre dona.
_____________________________________________________________

POEMES!!

L'ÀNIMA DE LES FLORS

Aquelles dues flors que hi posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant se val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.

"Morirem aviat, lluny de la planta,-
elles deuen pensar;-
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà."





















ELS REIS

Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.

Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.

Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?

domingo, 14 de febrero de 2010

Visions i Cants de Joan Maragall

Núria Cañizares, Víctor Martínez.

- Realitzeu els exercicis 1, 5, 6, 9, 10 i 11 de la pàgina 202

1)

- Presenten un personatge que ha trencat una "llei d'amor" (humana i divina) i que lluita per la redempció: Joan Garí, El mal caçador, La fi d'en Serrallonga, El comte Arnau.
- Mostra el model del perfecte enamorat: L'estimada de el senyor Jaume.


5)

Els dos poemes que s'acosten més a la poesia popular son "el comte Arnau" i "L'estimada de Don Jaume". La raó d'això es per l'ús de versos llargs , de més de vuit síl·labes.


6)

- Parlen de festivitats religioses:
A la mare de Dèu de Montserrat, Els Reis, Dimecres de cendra, Lo diví en el dijous sant.

- És un enaltiment de la juventud :
En la mort d'un jove.

- Mostren l'encís per la feminitat :
La dona hermosa, El poeta.

- Tenen com a origen un fenomen atmosfèric :
Sol solet, L'aufàbrega, A muntanya, Després de la tempestat, La nit de la puríssima.

- Fan referència a un fet autobiogràfic :
En la mort d'un jove, la cançó de Sant Ramón, L'esposa parla.

9) Classifica temàticament els sis poemes de <> amb l'ajuda d'aquesta taula i justifica-ho.

Cants patriòtics: La Sardana, El cant de la senyera, Cant dels joves i Els tres cants de la guerra. Perquè parla referint-se a la terra, la llibertat i les guerres.

Cants vitalistes: Cant de maig, cant d'alegria i Cant de novembre. Perquè no és tant patriòtic, només explica coses tranquiles, com la natura o el ball.

10) En un dels cants de temàtica vitalista, Maragall empra el tòpic clàssic del carpe diem. Digues a quin poema ens estem referint i esmenta el vers (o versos) en què apareix.

El poema de Cant de novembre: Gosa el moment; gosa el moment que et convida,

11) ''Els tres cants de guerra'' són clarament regeneracionistes. Justifica aquesta afirmació i analitza el marc històric en què es van escriure.

Són regeneracionistes perquè són poemes que han lluitat per la pàtria. Han regenerat la terra, han fet canvis per aconseguir el que volien. Lluitar per la terra que estimen per les guerres que han patit per totes les morts. Aixo demostra que s'estimen la seva terra i per conservar-la, lluiten fins a la mort.

miércoles, 10 de febrero de 2010

Trabajo Castellano Bécquer.

Cuelgo el trabajo de Bécquer aquí porque no tenemos pen-drive.

Becquer

lunes, 8 de febrero de 2010

Narcís Oller (Jessica Salgado)

14. Llegeix aquest fragment de l' Escanyapobres, de Narcís Oller.




“Era altot i ossut, però magre i cappetit [...] tenia negres els cabells, sempre arranats, i eren també negres nines les dels seus ulls, fredes i escorcolladores mentre escoltava, guspirejant o dolces quan la seva paraula ho requeria[...]”
“[...] tenia obstant gruixudes celles, unides sobre el seu nas llarguet i cantellut.[...] el que mes caracteritzava aquella figura era la boca, tirada endavant com la del furó, amb els seus llavis tan prims i cenyits a l’os, que no podia badar-los sense fer l’efecte que ensenyava les dents per mossegar.[...]”.





Narcís Oller



-L' escanyapobres
-La papallona



-Naturalistes

-elements de caràcter romàntic

domingo, 31 de enero de 2010

ORIOL ESCOBAR PALLARES
ARIBAU, BONAVENTURA CARLES
Poeta, periodista, economista i polític. Estudia al Seminari Conciliar de Barcelona i a la Junta de Comerç. El 1815, molt jove encara, fundà la Societat filosòfica i dos anys més tard publicà el seu únic llibre de poemes, Ensayos poèticos. Participà en la revolució liberal i es lliurà al periodisme i a la literatura.

Posteriorment, tan allunyat de les actituds moderades com de les revolucionàries, desenvolupa la seva activitat pública en un terreny d'especialista. Va convertir-se en l'autèntic representant a la cort de la indústria catalana. Malalt i desenganyat, tornà a Barcelona per a morir-hi en la pobresa. La seva obra en llengua catalana és escassíssima. Cal destacar , però, el poema "La Pàtria" que publicà a les pàgines de "El Vapor" -periòdic que ell mateix contribuí a fundar-. Aquest poema, constituí el punt de partida del moviment de la Renaixença i també, en bona part, del romanticisme en llengua catalana.

RUBIÓ I ORS, JOAQUIM
Fou uns dels iniciadors del moviment de la Renaixença. El 1847 fou nomenat catedràtic de literatura a la Universitat de Valladolid i hi residí fins que el 1858 prengué possessió de la càtedra d'història a la Universitat barcelonina de la qual fou rector fins poc abans de morir. Fou també president de l'Acadèmia de Bones Lletres. Encara que la major part de la seva obra és escrita en llengua castellana, fou un dels principals impulsors de la Renaixença. De 1839 a 1840 poblicà amb el pseudònim de "Lo Gayté del Llobregat" 19 poesies al "Diario de Barcelona" que l'any 1841 recollí, juntament amb altres de disperses fins un total de 27, en un volum, Poesias, encapçalat per un pròleg que es pot considerar el manifest de la Renaixença i del moviment romàntic en català.

VERDAGUER, JACINT
Poeta i prosista romàntic. Participà en els Jocs Florals amb diversa fortuna i fundà l'Esbart de Vic.

La seva obra més important i extensa és la poètica, en la qual destaquen les composicions èpiques L'Atlàntida (1877) i Canigó (1886). Escriví també poesia religiosa i, en menor mesura, patriòtica. Bona part dels seus poemes són de caire popular ; molts foren musicats i gaudiren de gran popularitat en la seva època. Alguns són ben coneguts encara, a nivell popular, com el "Virolai" o "L'emigrant".
Conreà també la prosa en llibres de viatges o en articles com "En defensa pròpia" (1895-97). Fou, sense dubte, el poeta més destacat i conegut del segle XIX.


FABRA, POMPEU
Enginyer industrial, gramàtic i lexicògraf. Fou professor de diverses acadèmies, fins que de 1902 a 1911 ocupà la càtedra de química a l'escola d'enginyers de Bilbao. De molt jovenet s'afermà en ell la decisió de dedicar-se a l'estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua. El 1891 publicà un Ensayo de gramática del catalán moderno, compost alguns anys abans.
Fabra esdevingué un dels homes més populars del país i entre 1931 i 1936 fou objecte de nombrosos homenatges. Després de la seva mort la seva obra ha estat reeditada i revisada en nombroses ocasions i s'han dedicat homenatges i records diversos al qui per tots ha estat considerat l'ordenador de la llengua catalana moderna.

Historiador, Carlos Pizarro

historiador

viernes, 29 de enero de 2010

La Renaixença

NURIA CAÑIZARES MARTÍNEZ

ARTISTA

1)
La Renaixença va ser contemporània amb tres corrents estètics. Esbrina quins són i fes el catàleg d’una exposició amb les pintures més importants dels artistes més rellevants del moment.

-Renaixença catalana.



Mort de Guifré el Pelós, Claudi Lorenzale


-Renaixença valenciana.

http://www.cult.gva.es/mbav/data/105m.jpg
Un lance del siglo XVII, Francisco Domingo Marqués.

-Renaixença
balear

http://farm1.static.flickr.com/228/503628897_7fe41e0549.jpg

Las tres generaciones, Pere Terrencs


2 ) Sovint l’arquitectura i l’escultura són les darreres disciplines artístiques tingudes en compte. El moviment de la Renaixença va fer generar diverses peces escultòriques i que diversos edificis esdevinguessin importants. Dissenya una ruta apassionant a través d’alguns indrets de la ciutat de Barcelona descobrint en el seu paisatge urbà els escenaris i el llegat d’aquesta època. Aquest ruta s’ha d’emmarcar en els barris Gòtic, de Sant Pere, de Santa Caterina i el de la Ribera.















Bust de Víctor Balaguer
al parc de la Ciutadella.


















Casa Lleó-Morera, Lluís Domènech i Montaner

_______________________________________________________


VÍCTOR MARTÍNEZ VELASCO


CRÍTIC LITERARI

1) Quines van ser les obres literàries cabdals de la Renaixença? Documenta’t i elabora una antologia d’un mínim de 15 textos o fragments. Cal que hi indiquis quin és l’autor, a quin any va ser escrit, quin tipus de text és (poema, novel·la, manifest...) i quina importància va tenir per l’època.


- Virolai. (Jacint Verdaguer)

Rosa d'abril, Morena de la serra,

de Montserrat estel,

il·luminau la catalana terra;

guiau-nos cap al cel.


És un himne dedicat a la Mare de Dèu de Montserrat.


- Cançó del raier. (Jacint Verdaguer)

Só fill del Noguera,

dins un rai nasquí;

ma esposa és raiera,

raier vull morir.


És una cançó dedicada als raiers.


- L'emigrant. (Jacint Verdaguer)

Dolça Catalunya,

pàtria del meu cor,

quan de tu s'allunya,

d'enyorança es mor.


És un poema que parla de l'enyorança que sents quan abandones Catalunya.


- Canigó. (Jacint Verdaguer)

Muntanyes regalades

són les del canigó,

elles tot l'any floreixen

primavera i tardor.


És un poema èpic o heroi, on explica l'origen nacional de Catalunya lligat al cristianisme.


- Mar i cel (Àngel Guimerà)

Mòn pare era moresc, amor sentia

a una noia cristiana, i s'uní amb ella

fingint sa conversió; dels dos vaig nàicer.

Apar un Jesuset, la mare em deia.

Sembla un hurí d'hermós, feia mon pare.


És una obra de prosa que parla de dos mòns diferents (mar i cel), paral·lelament a una història d'amor.


- Maria Rosa (Àngel Guimerà)

I tota, que la tens. Perquè callessis va prendre un cabàs, i a la carretera! I amb penes i treballs, i ajudant-la en Marçal, va fer tres dies; i mira't, encara no els hem cobrat, i de metges i aixarops ja ens costa....


És una obra de prosa de drama social i amoròs.


-Terra Baixa (Àngel Guimera)

- Dèu meu!

- Marta: ets meva!

- No!No!

- Marta?!

- No; perdonar-me aixís, no!Que

tu em perdones perquè no ho saps tot enca-

ra. Doncs a saber-ho al punt, i per mi matei-

xa. I després lo que Déu vulga!


És una obra plena de diàlegs, aquest poema parla sobre una triangle amoròs.


- La febre d'or (Narcís Oller)

A l'esquerra, un tros de Barcelona, confosa ja amb sos suburbis, este-

nent-se al peu de Montjuïc, blanca, nova, immensa com una gran metròpolis.

Sos barris de Llevant, salpicats d'alteroses xemeneies, es perdien

en una boirada de vapor.


És una obra de prosa que parla de la indrustalització de Catalunya i els canvis socioeconòmics que va comportar, sobretot l'enfortiment de la burgesia.


- L'escanyapobres (Narcís Oller)

El carril, aquell carril tan desitjat, que, a so de campanes i terrabastall de músiques, el 15 de juny del 65 s'inaugurà a Pratbell, acabà arreu amb els antics mercats. Les feixugues galeres de l'Urgell i d'Aragó no hi comparegueren més; el bestiar de Verdú, tampoc.


És una obra en prosa que parla de la tensió entre el camp i la ciutat.


- La papallona (Narcís Oller)

Feia vuit dies que el covava dins d'aquells

llençols sense deixar-lo de mirar un moment.

- Que bonic!, que dolç!, que tendret!


És una novel·la amb diàlegs que ens sintetitza els diferents corrents del moment.


- La bogeria (Narcís Oller)

- El cas d'en Daniel no és neurastènia pròpiament dita,

com pensaven el meu pare i tots els metges antiquats,

sinó de vesània hereditària: la du ja de naixença.


Aquesta obra és una novel·la basada en una fet real que ell va viure, la mort d'un client seu.


- El gos de casa (Àngel Guimerà)

Pobre company!, m'en recordo

com si fes quatre dies.

Viviem l'un per l'altre, com Sant

Roc i el gos.


És una novel·la infantil dividida en tres parts.


- Rosa de Lima (Àngel Guimerà)

L'Hipólit vivia ab sa mare, la Mónica, en un

recó de muntanya. Lluny de poblat en els

enderrochs d'un castell molt gran, qu'en temps

més cap ensà, apedassat una part d'ell, havia....


És una de les seves últimes novel·les, va ser publicada al 1917.


- Pilar prim (Narcís Oller)

- Qualsevol diria que anem a fer-ne una de grossa!

- exclamà l'Osita, morta de riure

-. ¿Per què no podria saber la humanitat en pes que, en un cas apurat, has anat a consultar un advocat maco, ni que hi anessis sola, ben sola? vejam!



Aquesta novel·la ens presenta la història d'una dona que lluita contra la moral convencional i els prejudicis que encotillen una societat burgesa i hipòcrita.


2) El text que marca el tret de sortida de la Renaixença és l'Oda a la Pàtria. Cerca qui és el seu autor i comenta l’obra fent referència a la temàtica, a l’estructura, als temes i als recursos retòrics. Per redactar-lo pots fer servir aquesta pauta.


Aquest poema va ser escrit per Bonaventura Carles Aribau.

El poema Oda a la Pàtria es considera com el tret de sortida de la Renaixença, i els primers excursionistes s'identificaven plenament amb els seus ideal i objectius.

És un poema d'estrofes de quatre versos amb una rima asonàntica.

Aques autor ens vol mostrar el seu amor i admiració respeste la seva terrra, Catalunya a através d'aquest poema.






domingo, 24 de enero de 2010

Powerpoint "La renaixença"
Carlos Pizarro


Angel Guimerà
Apartat a.3
Carlos Pizarro



guimera

miércoles, 20 de enero de 2010

Àngel Guimerà i Narcís Oller

a) Cal realitzar un apartat per persona.

VICTOR MARTÍNEZ VELASCO


1. Pàg. 164, núm. 10 i 11. Pàg 179, núm. 1,4,5,6,7,9


pàg 164 , 10 :

- hurí : Cadascuna de les dones bellíssimes i sempre verges que, segons la creença musulmana, viuen al paradís de Mahoma com a companyes dels benaventurats.

· L'aparició de personatges mestíssos són conseqüencia de l'amor que planteja Guimera en les seves obres entre un home i una dona que pertanyen a cultures diferents.

pàg 164 , 11:

És de drama realista, ens fa presència d'un problema social: hi semble haber un problema sanitari juntament amb els diners. També és fàcil adonarse'n de que el vocabulari utilitzat és el col·loquial.

pàg 179 , 1:

-brancal: Pedra col·locada als costats de la part inferior d'un portal o una porta.

-saca: Sac més gros que el normal, d'uns vuitanta centímetres o més d'ample.

-traginer: Persona que transporta mercaderies d'un lloc a l'altre.

-musc: De color fosc, especialment morat.

- enlluernar: Fascinar, algú o alguna cosa, amb el seu esclat.

-cautelós: Que procedeix amb cautela.

pàg 179 , 4:

De bon matí l'Oleguer començava a treballar, es plantificava al costat de les portes i recolzat a les saques de mostra fins l'arribada d'algun comprador.Quan veia que algún pagès estava decidit a comprar alguna cosa, ràpidament sortia del magatzem i anava a atendrel's.

pàg 179 , 5:

Crec que les veritables idees d'aquest text són la vida d'un treballador en aquells temps, la duresa de la seva jornada laboral. Altra aspecte important és la relació entre pagesos, gent del poble, veïns que hi había en aquells moments.

En la primera part del text fins "...la de cap pobre" parla més de la vida d'un treballador i la segona part, és a dir fins al final parla més de la relació social entre la gent en aquells temps.

pàg 179 , 6:

La vida laboral d'un treballador d'aquell temps.

pàg 179 , 7:

- Es tracta d'un narrador omniscient, diu el que veu , i no forma part del que es narra al text.

- Fa servir la tercera persona.

pàg 179 , 9:

- Se la passaven a raig fet de l'una mà a l'altre com rajolí d'or.

Terme real --> Se la passaven a raig fet de l'una mà a l'altre.

Terme imaginari --> Com rajolí d'or.

- No trigava ni un segon a eixir l'amo, del seu amagatall, dreturer i cautelós, com l'aranya de l'albenc.

Terme real --> No trigava ni un segon a eixir l'amo, del seu amagatall, dreturer i cautelós.

Terme imaginari --> Com l'aranya de l'albenc.







______________________________________________________

NURIA CAÑIZARES MARTÍNEZ

2. Pàg. 165, núm. 4. Pàg. 177 núm. 15,16,17

Pàg. 165 núm. 4)

4 a) Problemes socials, personatges extrets de la realitat. Manelic es un pastor. Llenguatge col·loquial.
4 b) - Repeticions: ''Marta: Oh, anem-hi, anem-hi de pressa!
Interjeccions: ''I ara que me la vinguen a prendré! Ira de Déu! Que vinguen!
Dialectalismes: ''-Déu meu!
-Marta: ets meva!
-No! N
o!
-Marta?!
Expressivitat: ''M'han tractat com a una pedra dels camins, que es fa anar amb els peus perquè rodoli! Mata'm! Mata'm!
4 c) -
4 d) -Si jo puc matar, no, perquè t'estimo, Marta!
-No, perquè només reflecteix un fet circumstancial d'una parella.
-Aigua de muntanya: Es compara com el aigua de un riu que tarda però arriba al seu camí.
Aigua de mar: Al ajuntar-se amb l'agua del mar diu que es amarga perquè arriba al final.

Pàg. 165 núm. 15) Va començar escrivint en llengua castellana. El contacte amb els cercles literaris de la Renaixença, l'any 1877, i els consells dels crítics de la novel·la realista Josep Yxart i Joan Sardà van dur-lo a adoptar el català com a llengua exclusiva. Li va escriure una carta a Benito Pérez Galdós on justificava els seus motius: Escriu en català perque viu a Catalunya, i perque esta enamorat dels paisatges que tè.

Pàg. 177, núm. 16) La tècnica pròpia del Realisme que més destaca son les descripcions minucioses '' Les converses remorejaven per tot, essències i flors perfumaven l'espai...''.

Pàg. 177, núm. 17) Alex era un home que havia treballat durant 20 anys en la mateixa empresa de transports, aquest home te 50 anys i sempre havia sigut molt competent en el seu
treball durant tot aquest temps, te una dona i un fill. La dona no treballa, esta fent les feines de casa i el fill esta acaben els estudis obligatoris. La família esta molt unida gracies a la bona relació que tenen entre ells, però de sobte el pare es va quedar en l'atur perquè la empresa no tenia prou diners per a poder pagar als seus treballadors. El pare en l'atur i la mare que no treballava se’ls va venir tot a sobre. Els pares li van dir al nen el que passava i es va posar molt trist. L'Alex va estar buscant treball en tot el que va poder però no li trucaven de ningun joc ja que les empreses no contracten a gent tan gran, es veia decebut per haver treballat tota la seva vida a una empresa de transports i no poder mantenir a la seva família. Van passar 2 setmanes de les quals ho van estar passant molt malament, el pare que intentava buscar treball cada dia, la mare que estava molt preocupada del que podria succedir-li's i el fill que no parava de pensar que passaria si no poguessin pagar-li la escola. Van trucar a casa, la dona el va agafar, i es va alegrar moltíssim del que li estaven dient ¡Li van agafar en una empresa molt millor de la que estava!. Va tornar l'Alex i el fill a casa, la dona estava plorant de la alegria, ells li van preguntar que li passava, al dir-li la mare que l'avien agafat per un treball es van posar a plorar de la emoció.

____________________________________________________

miércoles, 13 de enero de 2010

La Renaixença: Oda “la Pàtria” i Verdaguer

VÍCTOR MARTÍNEZ VELASCO I NURIA CAÑIZARES MARTINEZ

3. Busqueu a la pàgina 160 del llibre de text el poema “los dos campanars” de Jacint Verdaguer i realitzeu les preguntes 1, 5, 6, 7, 8, 9,10,11, 12 i 14. (treball per a dues persones)


1.
a) superba: D'una magnificiència o bellesa que imposa.
b) abadia: Edifici o conjunt d'edificis d'un monestir o d'una col·legiata regit per un abat o una abadessa.
c) salm: Composició religiosa destinada a ésser cantada amb acompanyament d'un instrument de corda.
d) presbiteri: Conjunt de tots els preveres d'una església presidits pel bisbe.
e) cel·la: Cambra o dormitori individual petit en els convents, els col·legis, les presons, etc.
f) oratori: Lloc destinat a la pregària.
g) cisell: Eina consistent en una barra d'acer acabada per un extrem en un tall, i per l'altre en un cap, que hom percudeix per tal de tallar o de desbastar una peça de metall, un bloc de pedra, etc.
h) alabastre: Varietat de guix en forma d'agregat finament granat, compacte i translúcid.
i) garric: Arbust perennifoli de la família de les fagàcies (Quercus coccifera), de fulles coriàcies, verdes i lluents, sinuades i espinoses, i fruits en gla.

5)
a) Pregunta on son els monastirs que han sigue enderrocats.
b) Veu que el monastir esta enderrocat i sol queden dos torres, pero que gracies a la fe no es tan petit.
c) Dos campanars.

6) Troba a faltar l'esglesia ja que a sigut enderrocada i sol queden dos campanars ''sols encara hi ha drets dos campanars'', la fe que te en la religio '' escola de l'amor de Jesucrist''.

7) El tema seria la fe dels creients en la religió.

8) Metrica: Versos decasil·labs. Rima consonant. Art major. ABAAB. Quintet.

9) Locus amoenus ''¿ què n'heu fet, oh valls!, de l'ascenteri, escola de l'amor de Jesucrist?, Ubi sunt? ''¿ què us heu fet, superbes abadies, Marcèvol, Serrabona i Sant Miquel, i tu, decrèpit Sant Martí, que omplies aquelles valls de salms i melodies''.

10. a) Los càntics i les llums s'esmortuïren.
Això ens expressa la desaparició dels cants dels monjos, ja que els moros no volíen acceptar-ho com una cosa de la seva cultura o religió, i no autoritzaven la seva utilització.

b) Com dos gegants d'una legió sagrada sols encara hi ha drets dos campanars.
Com diu, van ser els únics llocs que van soportar la batalla (com dos gegants,
van destacar ja que es van mantenir en peu mentre que tot lo altre del poble va
ser enderrocat i fet malbé.

c) Semblen garrics los roures al peu
d'elles; les masies del pla semblen ovelles.

Els moros havíen destruït tot, fins i tot els arbres(roures)ja que ens diu que
semblaven garrics, és a dir arbustos i les masies no eren res al costat de la
força i el poder de l'exercit dels moros.

11. - Dels romànics altars no en queda rastre --> Vol dir que va haber-hi tanta destrucció per part dels moros que no van deixar ni un únic record dels campanars.
- Caigueren les imatges d'alabastre --> Igual que abans, que sel's feia molt difícil recordar cap imatge, ja que hi habia rastre de cap mena.

12. - Los himnes sants en l'arpa s'adormiren --> Los himnes sants s'adormiren en l'arpa.
- Sols encara hi ha drets dos campanars --> Sols hi ha dos campanars drets encara.

14. La característica que te més rellevancia en quest poema, es veu clarament que és la seva enyorança cap a tot el que ha estat destruït, i ha fet que la seva terra estigui en unes condicions pèssimes. Aquest poema com molt d'altres està inspirat en quest tema.

_________________________________________________________