jueves, 22 de abril de 2010

SALVADOR ESPRIU

VÍCTOR MARTÍNEZ VELASCO


Confecció d'un treball de las pàgines 224 i 225:

Salvador Espriu:

La seva obra és única en el conjunt de la poesia catalana de segle XX, pel seu caràcter original i per la seva riquesa temàtica. Mostra un compromís amb el seu país i llengüa.
Les característiques d'aquesta poesía són:

Referències culturals i literàries

- Mitologia de l'antic Egipte
- La Bíblia.
- La mitologia grega.
- La literatura del Barroc.
- Proporcionen al poeta mites, símbols, al·legories i temes.


Presència de mites

- Mites de creació pròpia: Sinera i Sepharad.
- Mites històrics(Israel).
- Mites extrets de diverses mitologies(la grega o la egípcia).

Estil simbòlic i al·legòric

- Símbols construïts a partir d'imatges de la natura i del mòn de la infantesa de l'autor.
- Símbols provinents de conceptes reals pel poeta amb el suport de tradicions culturals i literàries que coneix.

Temàtica de la seva obra

- La meditació sobre la condició humana
:
Es centra en temes d'amor i llibertat. Aquesta reflexió té com a punt de partida la mort dels seus familiars i amics, la guerra Civil etc... El tema de la mort desemboca en obres on predominen els ambients pesimistes, desesperançadors, de solitud i més de desagradables.

- La preocupació per Catalunya i el seu destí:
Hi reflexiona sobre la història i el destí de Sepharad i proposa la reconciliació entre els seus diferents pobles.És un tema de caire civil, relacionat amb el realisme històric.Hi es recuperen mots que reflecteixen la fidelitat a la pàtria.

Diversos registres de la poesia de Salvador Espriu:

- Registre líric o elegíac:: Reflexió sobre la mort com a centre temàtic, hi ha un to elegíac en els poemes on el peta expressa la seva anyorança per diverses cosses.

- Registre satíric: Poemes en el que l'autor remarca allò grotesc.

- Registre civil: Poemes en que l'autor s'adreça a la col·lectivitat amb un misstage de to moral.


EXERCICI 10, pag 225

a) A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

1.Classifica'l segons al registre que correspont:

Aquest poema clarament correspon al registre líric o elegíac, expressa un to
d'enyoraça, en aquest cas cap a a un poble sencer, Sepharad, ja que reflexa que
aquest s'està destruïnt i enfonsant.

2.Esmenta i comenta els dos mites que surten en aquest poema:
Parla de Sepharad, adreçant-si a aquest com si fòs un poble o un territori,
i després a tota la seva població i gent.

No hay comentarios:

Publicar un comentario