POEMES!!

VÍCTOR MARTÍNEZ


L'ÀNIMA DE LES FLORS

Aquelles dues flors que hi posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant se val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.

"Morirem aviat, lluny de la planta,-
elles deuen pensar;-
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà."


Aquest poema parla d'unes flors que no lis falta gaire de vida, però elles volen viure alegres fins al final dels seus dies, cosa amb la que seràn recordades. És a dir, no volen que el demès tinguin un pensament equivocat d'elles, ni del seus últims dies, volen ser recordades alegres, como han sigut tota la vida.

_____________________________________________________________
JESSICA SALGADO


ELS REIS

Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.

Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.

Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?


Aquest poema parla de la nit tant maravellosa que pasen els infants, la nit de reis l'il·lució que els fa que unes persones que mai els han vist el vagin a portar regals, també fa referencia a jesús ja que com narra la história els reis el van portar mirra, or, lleutó seguint l'estrella en aquest poema especifica molt bé el sentiment del infant en l'arribada dels reis d'Orient.




______________________________________________________________
NURIA CAÑIZARES


LA DONA HERMOSA

La presència de la Dona hermosa
te fa humil i devot contemplatiu.
En la presència de la Dona hermosa
hi ha quelcom d'un repòs definitiu.

La partida de la Dona hermosa
te deixa il.luminat hermosament.
En la partida de la Dona hermosa
hi ha una estela de llum que es va perdent.

El record de la Dona hermosa
te fa trist i enyorat somniador.
En el record de la Dona hermosa
hi ha una forta i suau meditació.

L'oblit de la Dona hermosa
és mort, resurrecció i deslliurament.
En l'oblit de la Dona hermosa
hi ha l'etern recomençament.


En aquest poema l'autor parla d'una dona molt bonica, de la qual diu que es un honor abeura-la vist. Es com si l'autor s’hagués enamorat d'ella a primera vista, es un amor que el te capficat, no para de pensar en ella, i diu que quan l'oblida per a ell es un deslliurament perquè pot tornar a enamorar-se d'una altre dona.
_____________________________________________________________