sábado, 20 de marzo de 2010

AVANTGUARDISME

NURIA CAÑIZARES MARTÍNEZ

- Explicació teòrica dels moviments d’avantguarda (un per persona) que no ha de repetir només el contingut del llibre, sinó aportar informació que trobeu als enllaços.

El moviment surrealista s’inicià l’any 1919. L’any 1924 es publicà el Primer Manifest del Surrealisme. André Breton definí el Surrealisme com un "automatisme psíquic pur, per mitjà del qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament". La base teòrica del surrealisme és: l’existència d’un nivell mental inconscient, dipositari del coneixement més profund de la persona i la possibilitat d’accedir a aquest nivell mitjançant tècniques com l’associació de paraules o la interpretació dels somnis. Aquesta base la va investigar Freud. Dintre del surrealisme esta:

- El Dadaisme: El terme "Dadà" o Dadaisme bé d'un conjunt d’activitats relacionades amb el teatre, la literatura, i en general el món de l’art, que van tenir lloc en diferents ciutats durant el període 1916- 1923. Formen un conjunt a causa de una revolta explícita i militant contra l’ordre establert de la societat burgesa, revolta que es justificava per la carnisseria provocada amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial.

- El "NEO-DADA": S’anomena així al moviment que sorgí als EUA i a Europa als anys cinquanta i que es caracteritza per la recuperació dels components bàsics del moviment Dadà, principalment l’esperit transgressor i irònic, però combinat amb alguns elements de l’expressionisme abstracte i de l’Informalisme.

El surrealisme en l'art contemporani tingué una gran influència en el grup de pintors americans denominats l’expressionisme Abstractes, especialment Jackson Pollock , que era molt amic de Roberto Matta i s’interessà per les tècniques d’automatisme psíquic.

- Mostra d’imatges representatives, ja que els avantguardismes es van desenvolupar sobretot en les arts plàstiques.




Retrat en "Vertumnus" (Estiu) del emperador Rodolfo II, autor Giuseppe Arcimboldo.



Dona ampolla situada en el Parc Cultural Viera y Clavijo de Santa Creu de Tenerife, autor Joan Miró.



Palau Ideal, autor Ferdinand Cheval

- Búsqueda de poemes avantguardistes, dels quals heu de fer un petit comentari (mínim d’un per cap)

Ven a la habitación lejos del cielo
donde no llegan rosas ni gemidos.
Las olas solamente son las olas,
contémplate en las olas desoladas.
Dos mil doscientos años están vivos.

Fragment de la ciutat del re 'Poemas de Cartago', de Juan Eduardo Cirlot (1916 - 1973).

En aquet fragment l’autor explica que la donzella de Cartago esta desolada per algun problema i diu que se’n vagi a la habitació per desfogar-se, també diu l’autor que no s’enfonsi perquè queden molts mes anys i els té que gaudir.

- Creació d’algun poema avantguardista, indicant a quin moviment pertany ( A la pàgina 214 del llibre s’expliquen les tècniques que podeu seguir i també als enllaços)



Poema surrealista

- A la pàgina 218 del llibre hi ha una sèrie d’exercicis sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit. Feu-ne quatre o cinc per persona.

4) Cerca la biografia i l'obra de Joan Salvat-Papasseit, i també els trets del llibre Poemes en ondes hertzianes (1919). Relaciona-ho amb el context social de l'autor.

El seu pare va morir en 1901 en un accident de vaixell. Joan tenia set anys. La seva mare va portar a un asil perquè no fos a l’escola. Va començar a treballar, així va començar a estudiar en l’escola d’arts i oficis, no va durar molt. També es va dedicar a activitats política en la Setmana Tràgica. Es casà amb una noia del seu barri. Es va introduir en ambients nacionalistes radicals gracies a Daniel Cardona, va escriure ‘’La batalla’’, amb aquest llibre va conèixer a gent independentistes. Va escriure per grans revistes. Va tindre dos filles. Morí als 30 anys per tuberculosi. Els poemes en ondes hertzianes per a ell era on va explicar les seves experiències, el final el subratlla i l’escriu amb lletres majúscules.

5) Resumeix el poema tenint en compte aquestes preguntes:

- Quins són els protagonistes del poema i la seva ubicació dins la casa?

Es ell i la seva dona en la sala d’estar.

- Què observa el poeta?

Dir com serà la seva mort, ja que veu flors, la dona plora i parla de la taca negra (la mort).

- Què fa i què provoca?

Representa que esta mort i diu que provoca tristesa a la seva dona que esta plorant, i també que la casa esta trista.

6) Esmenta les parts del poema a partir de les respostes donades a les qüestions de l'exercici anterior. Assenyala també els versos que ocupa cada part.

Al principi explica que hi han unes flors que no li agranden i al seu costat esta la seva dona plorant. La seva casa rondina perquè ell a mort, i apareix un espectre (la mort).

___________________________________________________________



VÍCTOR MARTÍNEZ VELASCO
- Explicació teòrica dels moviments d’avantguarda (un per persona) que no ha de repetir només el contingut del llibre, sinó aportar informació que trobeu als enllaços

EL FUTURISME: Un dels primers moviments d'avantguarda artística que va sorgir a Itàlia per Filippo Tommaso Marinetti que va redactar el primer manifest futurista. El futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb l'art del passat.El futurisme i el propi Marinetti van anar polititzant-se cada vegada més fins a coincidir amb idees feixistes, en el partit del qual va ingressar l'italià en 1919.A mitjans dels anys vint, l'estètica futurista va anar disgregant-se fins a desaparèixer en la dècada dels quaranta.El Futurismo va ser un moviment fonamentalment italià, de caràcter literari (Marinetti) i plàstic: el pintor argentí Emilio Pettoruti.

CARACTERÍSTIQUES:

> Proclamen el rebuig frontal al passat, a la tradició, i defensen un nou art modern, dominat per la màquina i la ciutat.

> Prohibeixen la part sentimental i anecdòtica i no assumeix absolutament gens del passat.

> L'estètica futurista pregona també una ètica, d'arrel fonamentalment masclista, misògina i provocadora, amant de l'esport i de la guerra ("única higiene del món", segons Marinetti), de la violència i del perill.

> Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, ho van anomena simutaneisme.

> Es fa servir la tècnica del divisionisme i una àmplia gamma de color.

> Els temes preferits en pintura són la ciutat i la figura humana en moviment.


- Mostra d’imatges representatives, ja que els avantguardismes es van desenvolupar sobretot en les arts plàstiques










- Búsqueda de poemes avantguardistes, dels quals heu de fer un petit comentari (mínim d’un per cap)


LA ROSA ALS LLAVIS ( Si la despullava)

SI LA DESPULLAVA

Si la despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig
-ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:

al mig de la toia
clavellets vermells.


Aquest poema parla de la passió i del sentiment d'amor que té l'autor per una dona a la que descriu com maravellosa i única. Més detalladament ens parla de la situació quan aquest està amb la seva estimada, i diu que es com un somni i que està en el paradís quan està amb la seva estimada dona.



- Creació d’algun poema avantguardista, indicant a quin moviment pertany ( A la pàgina 214 del llibre s’expliquen les tècniques que podeu seguir i també als enllaços)





- A la pàgina 218 del llibre hi ha una sèrie d’exercicis sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit. Feu-ne quatre o cinc per persona



9. Digues quines son les tècniques avantguardistes que han estat usades al llarg de tot el poema:


- Versos en salt de falla.
- Absencia en signes de puntuació.
- Espais en blanc.


11. La numeració de les imatges del poema suggereix:


La descripció d'un ambient industrial.


14. Cerca en el poema un exemple de personificació:

-" Els vidres de la sala tremolen"







miércoles, 17 de febrero de 2010

POEMES!!

VÍCTOR MARTÍNEZ


L'ÀNIMA DE LES FLORS

Aquelles dues flors que hi posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant se val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.

"Morirem aviat, lluny de la planta,-
elles deuen pensar;-
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà."


Aquest poema parla d'unes flors que no lis falta gaire de vida, però elles volen viure alegres fins al final dels seus dies, cosa amb la que seràn recordades. És a dir, no volen que el demès tinguin un pensament equivocat d'elles, ni del seus últims dies, volen ser recordades alegres, como han sigut tota la vida.

_____________________________________________________________
JESSICA SALGADO


ELS REIS

Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.

Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.

Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?


Aquest poema parla de la nit tant maravellosa que pasen els infants, la nit de reis l'il·lució que els fa que unes persones que mai els han vist el vagin a portar regals, també fa referencia a jesús ja que com narra la história els reis el van portar mirra, or, lleutó seguint l'estrella en aquest poema especifica molt bé el sentiment del infant en l'arribada dels reis d'Orient.




______________________________________________________________
NURIA CAÑIZARES


LA DONA HERMOSA

La presència de la Dona hermosa
te fa humil i devot contemplatiu.
En la presència de la Dona hermosa
hi ha quelcom d'un repòs definitiu.

La partida de la Dona hermosa
te deixa il.luminat hermosament.
En la partida de la Dona hermosa
hi ha una estela de llum que es va perdent.

El record de la Dona hermosa
te fa trist i enyorat somniador.
En el record de la Dona hermosa
hi ha una forta i suau meditació.

L'oblit de la Dona hermosa
és mort, resurrecció i deslliurament.
En l'oblit de la Dona hermosa
hi ha l'etern recomençament.


En aquest poema l'autor parla d'una dona molt bonica, de la qual diu que es un honor abeura-la vist. Es com si l'autor s’hagués enamorat d'ella a primera vista, es un amor que el te capficat, no para de pensar en ella, i diu que quan l'oblida per a ell es un deslliurament perquè pot tornar a enamorar-se d'una altre dona.
_____________________________________________________________

POEMES!!

L'ÀNIMA DE LES FLORS

Aquelles dues flors que hi posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant se val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.

"Morirem aviat, lluny de la planta,-
elles deuen pensar;-
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà."





















ELS REIS

Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.

Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.

Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?

domingo, 14 de febrero de 2010

Visions i Cants de Joan Maragall

Núria Cañizares, Víctor Martínez.

- Realitzeu els exercicis 1, 5, 6, 9, 10 i 11 de la pàgina 202

1)

- Presenten un personatge que ha trencat una "llei d'amor" (humana i divina) i que lluita per la redempció: Joan Garí, El mal caçador, La fi d'en Serrallonga, El comte Arnau.
- Mostra el model del perfecte enamorat: L'estimada de el senyor Jaume.


5)

Els dos poemes que s'acosten més a la poesia popular son "el comte Arnau" i "L'estimada de Don Jaume". La raó d'això es per l'ús de versos llargs , de més de vuit síl·labes.


6)

- Parlen de festivitats religioses:
A la mare de Dèu de Montserrat, Els Reis, Dimecres de cendra, Lo diví en el dijous sant.

- És un enaltiment de la juventud :
En la mort d'un jove.

- Mostren l'encís per la feminitat :
La dona hermosa, El poeta.

- Tenen com a origen un fenomen atmosfèric :
Sol solet, L'aufàbrega, A muntanya, Després de la tempestat, La nit de la puríssima.

- Fan referència a un fet autobiogràfic :
En la mort d'un jove, la cançó de Sant Ramón, L'esposa parla.

9) Classifica temàticament els sis poemes de <> amb l'ajuda d'aquesta taula i justifica-ho.

Cants patriòtics: La Sardana, El cant de la senyera, Cant dels joves i Els tres cants de la guerra. Perquè parla referint-se a la terra, la llibertat i les guerres.

Cants vitalistes: Cant de maig, cant d'alegria i Cant de novembre. Perquè no és tant patriòtic, només explica coses tranquiles, com la natura o el ball.

10) En un dels cants de temàtica vitalista, Maragall empra el tòpic clàssic del carpe diem. Digues a quin poema ens estem referint i esmenta el vers (o versos) en què apareix.

El poema de Cant de novembre: Gosa el moment; gosa el moment que et convida,

11) ''Els tres cants de guerra'' són clarament regeneracionistes. Justifica aquesta afirmació i analitza el marc històric en què es van escriure.

Són regeneracionistes perquè són poemes que han lluitat per la pàtria. Han regenerat la terra, han fet canvis per aconseguir el que volien. Lluitar per la terra que estimen per les guerres que han patit per totes les morts. Aixo demostra que s'estimen la seva terra i per conservar-la, lluiten fins a la mort.

miércoles, 10 de febrero de 2010

Trabajo Castellano Bécquer.

Cuelgo el trabajo de Bécquer aquí porque no tenemos pen-drive.

Becquer

lunes, 8 de febrero de 2010

Narcís Oller (Jessica Salgado)

14. Llegeix aquest fragment de l' Escanyapobres, de Narcís Oller.




“Era altot i ossut, però magre i cappetit [...] tenia negres els cabells, sempre arranats, i eren també negres nines les dels seus ulls, fredes i escorcolladores mentre escoltava, guspirejant o dolces quan la seva paraula ho requeria[...]”
“[...] tenia obstant gruixudes celles, unides sobre el seu nas llarguet i cantellut.[...] el que mes caracteritzava aquella figura era la boca, tirada endavant com la del furó, amb els seus llavis tan prims i cenyits a l’os, que no podia badar-los sense fer l’efecte que ensenyava les dents per mossegar.[...]”.





Narcís Oller



-L' escanyapobres
-La papallona



-Naturalistes

-elements de caràcter romàntic

domingo, 31 de enero de 2010

ORIOL ESCOBAR PALLARES
ARIBAU, BONAVENTURA CARLES
Poeta, periodista, economista i polític. Estudia al Seminari Conciliar de Barcelona i a la Junta de Comerç. El 1815, molt jove encara, fundà la Societat filosòfica i dos anys més tard publicà el seu únic llibre de poemes, Ensayos poèticos. Participà en la revolució liberal i es lliurà al periodisme i a la literatura.

Posteriorment, tan allunyat de les actituds moderades com de les revolucionàries, desenvolupa la seva activitat pública en un terreny d'especialista. Va convertir-se en l'autèntic representant a la cort de la indústria catalana. Malalt i desenganyat, tornà a Barcelona per a morir-hi en la pobresa. La seva obra en llengua catalana és escassíssima. Cal destacar , però, el poema "La Pàtria" que publicà a les pàgines de "El Vapor" -periòdic que ell mateix contribuí a fundar-. Aquest poema, constituí el punt de partida del moviment de la Renaixença i també, en bona part, del romanticisme en llengua catalana.

RUBIÓ I ORS, JOAQUIM
Fou uns dels iniciadors del moviment de la Renaixença. El 1847 fou nomenat catedràtic de literatura a la Universitat de Valladolid i hi residí fins que el 1858 prengué possessió de la càtedra d'història a la Universitat barcelonina de la qual fou rector fins poc abans de morir. Fou també president de l'Acadèmia de Bones Lletres. Encara que la major part de la seva obra és escrita en llengua castellana, fou un dels principals impulsors de la Renaixença. De 1839 a 1840 poblicà amb el pseudònim de "Lo Gayté del Llobregat" 19 poesies al "Diario de Barcelona" que l'any 1841 recollí, juntament amb altres de disperses fins un total de 27, en un volum, Poesias, encapçalat per un pròleg que es pot considerar el manifest de la Renaixença i del moviment romàntic en català.

VERDAGUER, JACINT
Poeta i prosista romàntic. Participà en els Jocs Florals amb diversa fortuna i fundà l'Esbart de Vic.

La seva obra més important i extensa és la poètica, en la qual destaquen les composicions èpiques L'Atlàntida (1877) i Canigó (1886). Escriví també poesia religiosa i, en menor mesura, patriòtica. Bona part dels seus poemes són de caire popular ; molts foren musicats i gaudiren de gran popularitat en la seva època. Alguns són ben coneguts encara, a nivell popular, com el "Virolai" o "L'emigrant".
Conreà també la prosa en llibres de viatges o en articles com "En defensa pròpia" (1895-97). Fou, sense dubte, el poeta més destacat i conegut del segle XIX.


FABRA, POMPEU
Enginyer industrial, gramàtic i lexicògraf. Fou professor de diverses acadèmies, fins que de 1902 a 1911 ocupà la càtedra de química a l'escola d'enginyers de Bilbao. De molt jovenet s'afermà en ell la decisió de dedicar-se a l'estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua. El 1891 publicà un Ensayo de gramática del catalán moderno, compost alguns anys abans.
Fabra esdevingué un dels homes més populars del país i entre 1931 i 1936 fou objecte de nombrosos homenatges. Després de la seva mort la seva obra ha estat reeditada i revisada en nombroses ocasions i s'han dedicat homenatges i records diversos al qui per tots ha estat considerat l'ordenador de la llengua catalana moderna.