1. Fugit irreparabile tempus:
El rato que la tenemos.
2. - Hipèrbaton: De nuestra vida gocemos.
- Hipèrbole: Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.
- Metafora:
3. Aquest poema ens diu que aprofitem els ventatges que tenim ,perqué ningú sap si demà els tindrem .
Poema 2
El dulce fruto, antes que el tiempo airado
Cubra de nieve la hermosa cumbre.
Cubra de nieve la hermosa cumbre(...).
- Hipèrbaton: Coged de vuestra alegre primavera.
El dulce fruto ,antes que el tiempo airado.
3. Com el text anterior ,però amb un altre exemple ens vol mostrar que hi ha coses que nomès pasen una vegada a la vida, i que les tenim que aprofitar i no esperar.
Poema 3
1. Ubi sunt: Y sigue la escondida
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido.
2. - Interrogació retorica: tot el poema es una interrogació retòrica.
- Metàfora: La del que huye del mundanal ruïdo.
- Hiperbàton : ¿ Qué descansada vida.
3. Ens diu que si podem trobar un camí més senzill pero on anar a la vida,l'agafem perqué hi ha altres camins per on és fa més dificil avançar.
Poema 4
1. Carpe diem: Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida.
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste.
- Antítesis: No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
3. Ens expressa les ganes d'aprofitar el temps del que gaudim per pasar-ho bé, ja que no ho podrem fer quan hi hagi de mal moments.
Poema 5
Viure voldríem?
Fuig de si propi?
- Metàfora : Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
- Hipèrbaton : Viure voldríem?
3. Aquí ens diu que en un vida tan curta i ràpida com pasa, hem de fer tot el que puguem i disfrutar-la ,perquè sense adonar-nos la visa s'ens escapa i no hi haurà més temps per a res.
Poema 6
1. Locus amoenus : Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Un verd pradell ben ple de belles flors,
Un riu que banyi i l'herba pels voltants.
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants
3. Ens diu que sempre podem crecar ,buscar i fins i tot trobar el nostre lloc ideal, on la nostra vida sigui plàcida i maravillosa.
Poema 7
1. Beatus ille: I s'acontenta tot respirant l'aire nadiu,
En son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament ,
A qui l'estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l'hivern.
I els seus ramats proporcionen abillament,
3. Ens comenta la vida de la natura, i encara que a nosaltres no ens sembli de vegades molt important ,en la natura viuen éssers vius, els quals nosaltres els necessitem tan com ells a nosaltres.
Poema 8
1.-Ne quid nimis:
Creat per a gosar béns eternals.
- Enumeració:
Creat per a gosar béns eternals.
3. Aquest poema no té un missatge clar, sinó que ens vol donar un sentit d'harmonia i equilibri general ,és a dir que engloben tots els aspectes de la vida.
1. Contemptus mundi : Alça't , oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
tan gran com la perduda
Te guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t'agonia!
2. - Interrogació retòrica : " Què has fet de ta senyera?
On són tos reis? Tos braus cabdills, on són? "
- Hipèrbaton : On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?
3. Aquest poma ens mostra la situació desafavorida , el sentiment de tristesa que mostra Catalunya, que encara que no ens ho diguin, podem veure que el temps es siuta en la postguerra civil.
Poema 10
1. Fugit irreparabile tempus : tot és efímer, tot és en va.
Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?
2. - Interrogació retòrica : Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?
- Anàfora : tot és efímer, tot és en va.
3. Aquest text ens mostra que el nostre esforç en el futur no es veurà reflectit perquè tot s'en va amb el temps .
Poema 11 :
1.- Descriptio puellae : Els teus ulls són coloms.
La teva cabellera és com un ramat de cabres.
Les teves dents són un ramat d'ovelles toses.
Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís.
Dues meitats de magrana són les teves galtes.
El teu coll és com la torre de David.
2. - Comparació : La teva cabellera és com un ramat de cabres.
Com un fil escarlata són els teus llavis.
El teu coll és com la torre de David.
- Metàfora : Els teus ulls són coloms.
- Anàfora : Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella!
3. L'autor ens mostra el seu sentiment d'estimació cap a una dona, de la que ell elogia d'una manera fent una descripció molt delicada, carinyosa etc...
Poema 12
1. Carpe diem: Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar.
¿ Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l'endemà?
Ara és el temps, a punt de meravella.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.
2.- Anàfora : Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.
- Interrogació retòrica : ¿ Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l'endemà ?
¿ Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
¿ O si el doll de la teva caballera
tempta la falç?
- Metàfora : Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
- personificació : L'estel ens diu que fem la via ensems.
Em cridaran trompetes matinals?
- Comparació : Potser l'afany d'aquesta nit d'estiu
com un flor dins una mà distreta.
3. Ens diu que si ara, en el present tenim alguna cosa de la que podem agafar ventatges, l'aprofitem i l'utilitzem perquè no se sap que tindrem demà , o en temps futurs.