VÍCTOR MARTÍNEZ
L'ÀNIMA DE LES FLORS
Aquelles dues flors que hi posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant se val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
"Morirem aviat, lluny de la planta,-
elles deuen pensar;-
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà."
Aquest poema parla d'unes flors que no lis falta gaire de vida, però elles volen viure alegres fins al final dels seus dies, cosa amb la que seràn recordades. És a dir, no volen que el demès tinguin un pensament equivocat d'elles, ni del seus últims dies, volen ser recordades alegres, como han sigut tota la vida.
_____________________________________________________________
JESSICA SALGADO
ELS REIS
Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.
Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.
Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?
Aquest poema parla de la nit tant maravellosa que pasen els infants, la nit de reis l'il·lució que els fa que unes persones que mai els han vist el vagin a portar regals, també fa referencia a jesús ja que com narra la história els reis el van portar mirra, or, lleutó seguint l'estrella en aquest poema especifica molt bé el sentiment del infant en l'arribada dels reis d'Orient.
______________________________________________________________
NURIA CAÑIZARES
LA DONA HERMOSA
La presència de la Dona hermosa
te fa humil i devot contemplatiu.
En la presència de la Dona hermosa
hi ha quelcom d'un repòs definitiu.
La partida de la Dona hermosa
te deixa il.luminat hermosament.
En la partida de la Dona hermosa
hi ha una estela de llum que es va perdent.
El record de la Dona hermosa
te fa trist i enyorat somniador.
En el record de la Dona hermosa
hi ha una forta i suau meditació.
L'oblit de la Dona hermosa
és mort, resurrecció i deslliurament.
En l'oblit de la Dona hermosa
hi ha l'etern recomençament.
En aquest poema l'autor parla d'una dona molt bonica, de la qual diu que es un honor abeura-la vist. Es com si l'autor s’hagués enamorat d'ella a primera vista, es un amor que el te capficat, no para de pensar en ella, i diu que quan l'oblida per a ell es un deslliurament perquè pot tornar a enamorar-se d'una altre dona.
_____________________________________________________________
miércoles, 17 de febrero de 2010
POEMES!!
L'ÀNIMA DE LES FLORS
Aquelles dues flors que hi posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant se val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
"Morirem aviat, lluny de la planta,-
elles deuen pensar;-
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà."
ELS REIS
Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.
Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.
Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?
Aquelles dues flors que hi posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant se val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
"Morirem aviat, lluny de la planta,-
elles deuen pensar;-
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà."
ELS REIS
Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.
Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.
Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?
domingo, 14 de febrero de 2010
Visions i Cants de Joan Maragall
Núria Cañizares, Víctor Martínez.
- Realitzeu els exercicis 1, 5, 6, 9, 10 i 11 de la pàgina 202
1)
- Presenten un personatge que ha trencat una "llei d'amor" (humana i divina) i que lluita per la redempció: Joan Garí, El mal caçador, La fi d'en Serrallonga, El comte Arnau.
- Mostra el model del perfecte enamorat: L'estimada de el senyor Jaume.
5)
Els dos poemes que s'acosten més a la poesia popular son "el comte Arnau" i "L'estimada de Don Jaume". La raó d'això es per l'ús de versos llargs , de més de vuit síl·labes.
6)
- Parlen de festivitats religioses:
A la mare de Dèu de Montserrat, Els Reis, Dimecres de cendra, Lo diví en el dijous sant.
- És un enaltiment de la juventud :
En la mort d'un jove.
- Mostren l'encís per la feminitat :
La dona hermosa, El poeta.
- Tenen com a origen un fenomen atmosfèric :
Sol solet, L'aufàbrega, A muntanya, Després de la tempestat, La nit de la puríssima.
- Fan referència a un fet autobiogràfic :
En la mort d'un jove, la cançó de Sant Ramón, L'esposa parla.
9) Classifica temàticament els sis poemes de <> amb l'ajuda d'aquesta taula i justifica-ho.
Cants patriòtics: La Sardana, El cant de la senyera, Cant dels joves i Els tres cants de la guerra. Perquè parla referint-se a la terra, la llibertat i les guerres.
Cants vitalistes: Cant de maig, cant d'alegria i Cant de novembre. Perquè no és tant patriòtic, només explica coses tranquiles, com la natura o el ball.
10) En un dels cants de temàtica vitalista, Maragall empra el tòpic clàssic del carpe diem. Digues a quin poema ens estem referint i esmenta el vers (o versos) en què apareix.
El poema de Cant de novembre: Gosa el moment; gosa el moment que et convida,
11) ''Els tres cants de guerra'' són clarament regeneracionistes. Justifica aquesta afirmació i analitza el marc històric en què es van escriure.
Són regeneracionistes perquè són poemes que han lluitat per la pàtria. Han regenerat la terra, han fet canvis per aconseguir el que volien. Lluitar per la terra que estimen per les guerres que han patit per totes les morts. Aixo demostra que s'estimen la seva terra i per conservar-la, lluiten fins a la mort.
- Realitzeu els exercicis 1, 5, 6, 9, 10 i 11 de la pàgina 202
1)
- Presenten un personatge que ha trencat una "llei d'amor" (humana i divina) i que lluita per la redempció: Joan Garí, El mal caçador, La fi d'en Serrallonga, El comte Arnau.
- Mostra el model del perfecte enamorat: L'estimada de el senyor Jaume.
5)
Els dos poemes que s'acosten més a la poesia popular son "el comte Arnau" i "L'estimada de Don Jaume". La raó d'això es per l'ús de versos llargs , de més de vuit síl·labes.
6)
- Parlen de festivitats religioses:
A la mare de Dèu de Montserrat, Els Reis, Dimecres de cendra, Lo diví en el dijous sant.
- És un enaltiment de la juventud :
En la mort d'un jove.
- Mostren l'encís per la feminitat :
La dona hermosa, El poeta.
- Tenen com a origen un fenomen atmosfèric :
Sol solet, L'aufàbrega, A muntanya, Després de la tempestat, La nit de la puríssima.
- Fan referència a un fet autobiogràfic :
En la mort d'un jove, la cançó de Sant Ramón, L'esposa parla.
9) Classifica temàticament els sis poemes de <
Cants patriòtics: La Sardana, El cant de la senyera, Cant dels joves i Els tres cants de la guerra. Perquè parla referint-se a la terra, la llibertat i les guerres.
Cants vitalistes: Cant de maig, cant d'alegria i Cant de novembre. Perquè no és tant patriòtic, només explica coses tranquiles, com la natura o el ball.
10) En un dels cants de temàtica vitalista, Maragall empra el tòpic clàssic del carpe diem. Digues a quin poema ens estem referint i esmenta el vers (o versos) en què apareix.
El poema de Cant de novembre: Gosa el moment; gosa el moment que et convida,
11) ''Els tres cants de guerra'' són clarament regeneracionistes. Justifica aquesta afirmació i analitza el marc històric en què es van escriure.
Són regeneracionistes perquè són poemes que han lluitat per la pàtria. Han regenerat la terra, han fet canvis per aconseguir el que volien. Lluitar per la terra que estimen per les guerres que han patit per totes les morts. Aixo demostra que s'estimen la seva terra i per conservar-la, lluiten fins a la mort.
miércoles, 10 de febrero de 2010
lunes, 8 de febrero de 2010
Narcís Oller (Jessica Salgado)
14. Llegeix aquest fragment de l' Escanyapobres, de Narcís Oller.
“Era altot i ossut, però magre i cappetit [...] tenia negres els cabells, sempre arranats, i eren també negres nines les dels seus ulls, fredes i escorcolladores mentre escoltava, guspirejant o dolces quan la seva paraula ho requeria[...]”
“[...] tenia obstant gruixudes celles, unides sobre el seu nas llarguet i cantellut.[...] el que mes caracteritzava aquella figura era la boca, tirada endavant com la del furó, amb els seus llavis tan prims i cenyits a l’os, que no podia badar-los sense fer l’efecte que ensenyava les dents per mossegar.[...]”.
Narcís Oller
-L' escanyapobres
-La papallona
-Naturalistes
-elements de caràcter romàntic
“Era altot i ossut, però magre i cappetit [...] tenia negres els cabells, sempre arranats, i eren també negres nines les dels seus ulls, fredes i escorcolladores mentre escoltava, guspirejant o dolces quan la seva paraula ho requeria[...]”
“[...] tenia obstant gruixudes celles, unides sobre el seu nas llarguet i cantellut.[...] el que mes caracteritzava aquella figura era la boca, tirada endavant com la del furó, amb els seus llavis tan prims i cenyits a l’os, que no podia badar-los sense fer l’efecte que ensenyava les dents per mossegar.[...]”.
Narcís Oller
-L' escanyapobres
-La papallona
-Naturalistes
-elements de caràcter romàntic
domingo, 31 de enero de 2010
ORIOL ESCOBAR PALLARES
ARIBAU, BONAVENTURA CARLES
Poeta, periodista, economista i polític. Estudia al Seminari Conciliar de Barcelona i a la Junta de Comerç. El 1815, molt jove encara, fundà la Societat filosòfica i dos anys més tard publicà el seu únic llibre de poemes, Ensayos poèticos. Participà en la revolució liberal i es lliurà al periodisme i a la literatura.
Posteriorment, tan allunyat de les actituds moderades com de les revolucionàries, desenvolupa la seva activitat pública en un terreny d'especialista. Va convertir-se en l'autèntic representant a la cort de la indústria catalana. Malalt i desenganyat, tornà a Barcelona per a morir-hi en la pobresa. La seva obra en llengua catalana és escassíssima. Cal destacar , però, el poema "La Pàtria" que publicà a les pàgines de "El Vapor" -periòdic que ell mateix contribuí a fundar-. Aquest poema, constituí el punt de partida del moviment de la Renaixença i també, en bona part, del romanticisme en llengua catalana.
RUBIÓ I ORS, JOAQUIM
Fou uns dels iniciadors del moviment de la Renaixença. El 1847 fou nomenat catedràtic de literatura a la Universitat de Valladolid i hi residí fins que el 1858 prengué possessió de la càtedra d'història a la Universitat barcelonina de la qual fou rector fins poc abans de morir. Fou també president de l'Acadèmia de Bones Lletres. Encara que la major part de la seva obra és escrita en llengua castellana, fou un dels principals impulsors de la Renaixença. De 1839 a 1840 poblicà amb el pseudònim de "Lo Gayté del Llobregat" 19 poesies al "Diario de Barcelona" que l'any 1841 recollí, juntament amb altres de disperses fins un total de 27, en un volum, Poesias, encapçalat per un pròleg que es pot considerar el manifest de la Renaixença i del moviment romàntic en català.
VERDAGUER, JACINT
Poeta i prosista romàntic. Participà en els Jocs Florals amb diversa fortuna i fundà l'Esbart de Vic.
La seva obra més important i extensa és la poètica, en la qual destaquen les composicions èpiques L'Atlàntida (1877) i Canigó (1886). Escriví també poesia religiosa i, en menor mesura, patriòtica. Bona part dels seus poemes són de caire popular ; molts foren musicats i gaudiren de gran popularitat en la seva època. Alguns són ben coneguts encara, a nivell popular, com el "Virolai" o "L'emigrant".
Conreà també la prosa en llibres de viatges o en articles com "En defensa pròpia" (1895-97). Fou, sense dubte, el poeta més destacat i conegut del segle XIX.
FABRA, POMPEU
Enginyer industrial, gramàtic i lexicògraf. Fou professor de diverses acadèmies, fins que de 1902 a 1911 ocupà la càtedra de química a l'escola d'enginyers de Bilbao. De molt jovenet s'afermà en ell la decisió de dedicar-se a l'estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua. El 1891 publicà un Ensayo de gramática del catalán moderno, compost alguns anys abans.
Fabra esdevingué un dels homes més populars del país i entre 1931 i 1936 fou objecte de nombrosos homenatges. Després de la seva mort la seva obra ha estat reeditada i revisada en nombroses ocasions i s'han dedicat homenatges i records diversos al qui per tots ha estat considerat l'ordenador de la llengua catalana moderna.
ARIBAU, BONAVENTURA CARLES
Poeta, periodista, economista i polític. Estudia al Seminari Conciliar de Barcelona i a la Junta de Comerç. El 1815, molt jove encara, fundà la Societat filosòfica i dos anys més tard publicà el seu únic llibre de poemes, Ensayos poèticos. Participà en la revolució liberal i es lliurà al periodisme i a la literatura.
Posteriorment, tan allunyat de les actituds moderades com de les revolucionàries, desenvolupa la seva activitat pública en un terreny d'especialista. Va convertir-se en l'autèntic representant a la cort de la indústria catalana. Malalt i desenganyat, tornà a Barcelona per a morir-hi en la pobresa. La seva obra en llengua catalana és escassíssima. Cal destacar , però, el poema "La Pàtria" que publicà a les pàgines de "El Vapor" -periòdic que ell mateix contribuí a fundar-. Aquest poema, constituí el punt de partida del moviment de la Renaixença i també, en bona part, del romanticisme en llengua catalana.
RUBIÓ I ORS, JOAQUIM
Fou uns dels iniciadors del moviment de la Renaixença. El 1847 fou nomenat catedràtic de literatura a la Universitat de Valladolid i hi residí fins que el 1858 prengué possessió de la càtedra d'història a la Universitat barcelonina de la qual fou rector fins poc abans de morir. Fou també president de l'Acadèmia de Bones Lletres. Encara que la major part de la seva obra és escrita en llengua castellana, fou un dels principals impulsors de la Renaixença. De 1839 a 1840 poblicà amb el pseudònim de "Lo Gayté del Llobregat" 19 poesies al "Diario de Barcelona" que l'any 1841 recollí, juntament amb altres de disperses fins un total de 27, en un volum, Poesias, encapçalat per un pròleg que es pot considerar el manifest de la Renaixença i del moviment romàntic en català.
VERDAGUER, JACINT
Poeta i prosista romàntic. Participà en els Jocs Florals amb diversa fortuna i fundà l'Esbart de Vic.
La seva obra més important i extensa és la poètica, en la qual destaquen les composicions èpiques L'Atlàntida (1877) i Canigó (1886). Escriví també poesia religiosa i, en menor mesura, patriòtica. Bona part dels seus poemes són de caire popular ; molts foren musicats i gaudiren de gran popularitat en la seva època. Alguns són ben coneguts encara, a nivell popular, com el "Virolai" o "L'emigrant".
Conreà també la prosa en llibres de viatges o en articles com "En defensa pròpia" (1895-97). Fou, sense dubte, el poeta més destacat i conegut del segle XIX.
FABRA, POMPEU
Enginyer industrial, gramàtic i lexicògraf. Fou professor de diverses acadèmies, fins que de 1902 a 1911 ocupà la càtedra de química a l'escola d'enginyers de Bilbao. De molt jovenet s'afermà en ell la decisió de dedicar-se a l'estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua. El 1891 publicà un Ensayo de gramática del catalán moderno, compost alguns anys abans.
Fabra esdevingué un dels homes més populars del país i entre 1931 i 1936 fou objecte de nombrosos homenatges. Després de la seva mort la seva obra ha estat reeditada i revisada en nombroses ocasions i s'han dedicat homenatges i records diversos al qui per tots ha estat considerat l'ordenador de la llengua catalana moderna.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)